Els comptes són una estimació, una previsió. I els del 2023 dibuixaven un escenari que no s’acabarà complint. Es preveia un dèficit pressupostari de 27,3 milions, però tot i que encara queden un parell de mesos per tancar l’any, els indicadors apunten que les partides d’ingressos i despeses acabaran prop “de l’equilibri”, segons va avançar el ministre Ramon Lladós. De fet, el titular de Finances va apuntar que s’hauria assolit el superàvit si no s’hagués gastat més del previst en el programa d’adquisició d’immobles per destinar-los al lloguer assequible, i també en nova tecnologia sanitària per a l’hospital. “Hem obtingut més ingressos en impostos directes que els han anat destinats a coses que no estaven previstes originàriament al pressupost, com ara aquest programa d’habitatge i inversions en tecnologia sanitària”, va destacar. La recaptació en l’impost de societats experimenta el creixement més notable: s’havienpressupostat 55 milions i podrien enfilar-se als 90. D’IRPF s’havien previst 43 milions i en seran 56.
LA REGLA D’OR
Els comptes respecten en l’essencial la Llei de la regla d’or: el deute no arriba al 40% del PIB i el dèficit no arriba a l’1%. Però la inflació dificulta acomplir amb les despeses corrents i la transformació econòmica i impositiva del país implica que tampoc es compleixi ja amb la proporció que es marca entre impostos directes i indirectes. Els primers no han de superar el 40% de la suma dels dos i ja ho fan. Allò que es va plantejar per evitar un augment de la càrrega fiscal ha succeït “de manera natural” i “és bo que sigui així”, va indicar Lladós. Per això va plantejar un eventual canvi de la llei.