La històrica entitat Apapma agonitza sense trobar qui n'agafi les regnes
Les reunions per reactivar-la han mostrat més divergències que punts d’unió
Patricia Bragança al centre de la capital.
La històrica associació ecologista Apapma es troba a la vora de la desaparició. Des que va dimitir la darrera presidenta, Patricia Bragança, està òrfena de dirigents, tot i que l’advocada tampoc disposava del temps necessari per recuperar el que havia estat una entitat pionera en la defensa del medi ambient.
Creada el 1989, ha tingut una activitat molt reconeguda que s’ha anat diluint a poc a poc. Darrerament, des de la renúncia de Bragança, s’han celebrat reunions per recompondre la junta i tornar al protagonisme, tenint en compte que té encara fronts oberts, com la demanda judicial pel forn incinerador. Pràcticament des de l’inici de la pandèmia, Apapma està desactivada. És cert que no fa gaire es va fer una reunió en què hi havia persones amb ganes de participar en una nova junta i començar de zero, però la reunió no va acabar amb bona sintonia i van sorgir més discrepàncies que ganes de col·laborar.
Carles Iriarte, expresident de l’associació, va dir que estava disposat a reactivar Apapma amb la junta antiga, tot i que sobre la taula s’havia parlat de la possibilitat que Blanca Montoro, voluntària d’ARPA (Associació Rescatista i Protectora dels Animals), substituís Bragança amb la col·laboració de Jaume Vilamajó, president d’aquesta mateixa entitat. Aquesta possibilitat no va tirar endavant.
Juntament amb Bragança, tres persones més van deixar l’entitat ecologista. La voluntat era reactivar-la al setembre, però ara mateix la situació és complicada. Els socis no han rebut cap tipus d’informació ni tampoc cap petició per ajudar o col·laborar per reobrir Apapma. Des del setembre passat no s’ha donat a conèixer cap altra reunió de caràcter oficial i els responsables declinen parlar sobre les dificultats que travessa l’associació.