La tradició es manté tot i l'evolució dels ritus de la mort

El dia de Tots Sants és una festa tradicional orientada a recordar els que ja no hi són, una jornada durant la qual moltes famílies aprofiten per reunir-se i visitar els cementiris del país i deixar un ram de flors a les tombes i els nínxols de la gent que ja no hi és.

Aquestes dates i les visites als cementiris sovint ens poden fer pensar sobre com volem ser conservats després de la mort. Les opcions més comunes són apostar per un enterrament tradicional o per la cremació. Des de fa un temps, en part precipitat per la pandèmia, les funeràries Nou Camí i Pompes Fúnebres de les Valls asseguren que les incineracions s’estan sobreposant als enterraments tradicionals. Els motius, segons apunten, són la falta d’espai físic als cementiris, que sovint solen tenir els nínxols ocupats o reservats, i la multiculturalitat de la qual gaudeix el país, ja que, segons asseguren les funeràries, si ets estranger i mors al Principat, és molt més fàcil tramitar l’enviament d’una urna que el d’un cos sencer. Davant d’aquesta problemàtica, moltes empreses funeràries del país ja ofereixen dins del seu paquet de serveis la tramitació de la documentació necessària per fer el trasllat del cos o el seu repatriament.

També val a dir que un altre grup que prefereix la cremació abans que la inhumació són la gent jove, que també la prefereixen perquè suposa menys paperassa.

D’altra banda, una altra tendència que s’ha registrat en els últims temps, de la qual van informar les funeràries, és que ara la gent acostuma a optar per cerimònies més curtes i sense tanta ornamentació per acomiadar-se dels seus éssers estimats.

Fora de les dues opcions més comunes, també es pot optar per altres alternatives més novedoses per conservar el record dels difunts. Una d’aquestes és la de guardar part de les cendres de la persona que ens ha deixat dins d’una joia, per poder portar sempre al damunt el record del mort. Una altra opció similar a aquesta és la de crear un diamant directament a partir de les cendres. Aquestes dues opcions, però, passen primer per la incineració del cadàver.

Un altre negoci directament vinculat als ritus de la mort i a la diada de Tots Sants és el de les flors, que, segons van apuntar diverses floristeries del país, es manté estable any rere any pel que fa a les vendes d’aquesta jornada de visita als cementiris. La gerent de Magnòlia Flors, una floristeria d’Andorra la Vella, va apuntar que enguany “no hi ha cap flor que destaqui per sobre d’una altra” pel que fa a les vendes. Tanmateix, l’estrella d’aquestes dates és la flor del crisantem, una planta d’origen asiàtic que s’ha convertit en l’elecció per excel·lència de Tots Sants, ja que acostuma a florir durant la tardor, coincidint amb els dies de més afluència als cementiris.

REPORTATGE

MÉS D'UN DIA PER RECORDAR ELS MORTS El dia de Tots Sants acostuma a ser la data que molta gent té marcada per fer una visita als seus difunts i ja és un costum nacional anar al cementiri el primer dia de novembre. No obstant això, molta altra gent prefereix visitar regularment els amics i familiars que ja no es troben entre nosaltres. Un exemple d’algú que prefereix visitar regularment el cementiri és l’Aleny, que assegura que ve “cada setmana a recordar i visitar els seus familiars”. Sobre el dia de Tots Sants, va remarcar que “és un dia maco per recordar els nostres difunts”, però “els has de recordar sempre, no només avui”, va puntualitzar el veí d’Encamp. Una remarca similar la va fer Josep Picard, que també és partidari de visitar sovint la gent que ha perdut. Ell va lamentar que “hi ha gent que només recorda els seus morts avui, vens qualsevol altre dia i el cementiri està buit”, va afegir Picard. La família Blanco Lara també va aprofitar el dia d’ahir per visitar els seus familiars, però van aclarir que acostumen “a venir sempre”, no només el dia 1. Sobre la diada de Tots Sants, les germanes van afirmar que és una “tradició maca per honrar els que ja no hi són”. A més, les germanes Blanco també van recordar, igual que ho feien l’Aleny i el Josep, que els difunts els has de “recordar sempre, no només avui”. Tanmateix, una altra opció igual de vàlida és per la que aposten l’Angelina Peralba i l’Alexander Beeing, que opten per fer una visita anual als cementiris, “per mantenir la tradició”, ja que consideren important conservar-la. En el cas de l’Alexander, que va arribar al Principat des d’Holanda als anys 90, va donar especial importància a aquest fet i ell mateix es considera “part d’aquesta tradició”. A més, ells asseguren que van al cementiri “el dia abans de Tots Sants per arreglar la tomba i col·locar les flors per a després, el dia 1, poder fer la visita”.