CRISI DE L'HABITATGE
La llei Marsol agonitza
La ministra es mostra predisposada a acceptar pròrrogues mínimes dels contractes de dos anys i a rebaixar els increments de preu
La ministra Conxita Marsol, al Consell General.
Els missatges llançats per l’executiu des que dimarts al vespre la manifestació per un habitatge digne es convertís en un èxit de convocatòria deixen clar que el Projecte de llei de mesures d’estímul i d’estabilitat del mercat d’arrendament d’habitatge –la proposta de la ministra Marsol per aixecar la intervenció del mercat del lloguer durant els propers quatre anys i de manera progressiva– experimentarà canvis notables en el tràmit parlamentari via les esmenes dels grups de l’oposició. Si després de la reunió extraordinària convocada l’endemà de la mobilització ciutadana el cap de Govern i la ministra ja van apuntar que estaven oberts a rebaixar els topalls d’increments de preus que fixa la llei, ahir Marsol va afegir que la pròrroga mínima –que és d’un any– també està oberta a discussió. “En comissió es pot parlar de tot, si s’ha de parlar que la pròrroga en lloc d’un any sigui de dos, parlem-ne”, va asseverar durant l’entrevista que va concedir al programa Avui serà un bon dia de Radio Nacional d’Andorra. Aquesta és una de les esmenes formulades pel grup parlamentari socialdemòcrata.
Marsol va defensar el projecte de llei, va insistir que més de la meitat dels contractes vigents tindran la major protecció amb les pròrrogues, que oscil·len entre els tres i els quatre anys, i, sobre els augments més elevats per al 2024 (de l’IPC més un 6%), va justificar que afecta “els contractes que es van signar fa més anys” i, per tant, amb lloguers més econòmics; aquells que fan que la mitjana del preu del lloguer sigui de 813 euros, “que és real”. Però de la mateixa manera que va defensar els criteris que van seguir per formular la proposta, va admetre que “potser ens vam equivocar, estic disposada a tornar-ne a parlar”.
La titular d’Habitatge va ser l’objectiu d’una bona part de les crítiques dels manifestants, amb crides perquè dimiteixi. Marsol va defensar-se: “Crec que ningú em pot responsabilitzar encara de la situació de l’habitatge de lloguer al país”, tenint en compte que fa pocs mesos que és la responsable de les polítiques en aquesta matèria. I també va demanar més temps: “Necessito més temps, com a mínim un any i mig”, i “si en un any i mig no hi ha resultats potser sí que em plantejo anar a casa”. També va exposar que durant el primer semestre de l’any vinent s’han de concretar les mesures per posar més pisos al mercat, incidint, per exemple, en els més de dos mil pisos buits. I va assegurar que també està oberta a parlar de la proposta de fixar preus topall, la que defensa l’USdA. “Va ser una proposta al CES [Consell Econòmic i Social] i els vaig dir que ens deixessin uns dies”, va manifestar.
EL MÀXIM CONSENS
El cap de Govern va anunciar dimecres la intenció de convocar a tots els grups parlamentaris per abordar solucions conjuntes i consensuades a la crisi de l’habitatge. Una trobada que es vol concretar per a principis de la setmana vinent, segons va indicar ahir el ministre portaveu, Guillem Casal, en la roda de premsa posterior al consell de ministres. Sobre el cas concret del projecte de llei que regula les pròrrogues dels contractes, va insistir en el missatge llançat per Marsol indicant que l’objectiu és assolir un text “consensuat amb la major part dels partits polítics” durant el treball parlamentari. Però va afegir que aquesta cerca del consens va més enllà de la llei més imminent i inclou textos presents i futurs que puguin incidir en el mercat de l’habitatge, com ara modificacions de Llei d’inversió estrangera o de la Llei general de territori i urbanisme.
I interpel·lat sobre si el Govern està preocupat per una nova manifestació coincidint en un pont d’elevada afluència turística com el de la Puríssima, el ministre portaveu va contestar que “el que li preocupa al Govern és la situació de l’habitatge”.
L'OPCIÓ DELS PREFABRICATS
En resposta a la pregunta d’un oient, Marsol va indicar que “se’ns han presentat propostes” de construccions prefabricades com a fórmula d’habitatge assequible. La ministra va afirmar que no estan convençuts de l’alternativa, que s’està estudiant però que “en un moment difícil” com l’actual “es poden prendre mesures com aquesta per anar més de pressa”. La titular d’Habitatge també va demanar més implicació dels empresaris per tirar endavant fórmules de cooperació publicoprivada.