Els propietaris de pisos diuen que el Govern agreuja la crisi

Si s’acaba de materialitzar el que el Govern ha deixat entreveure en les darreres declaracions, la pròrroga mínima dels contractes de lloguer pot acabar sent de dos anys, i els increments permesos als arrendaments el 2024, rebaixar-se. L’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI) lamenta que més intervenció agreuja la crisi de l’habitatge, perquè “aquesta situació només es pot solucionar amb més oferta” i la política del Govern està provocant l’efecte contrari, que “els privats no volen fer pisos de lloguer”. Alhora, apunten a la inseguretat jurídica. Toni Bea, president de l’entitat, assegura en nom del col·lectiu que malgrat que “el Govern ha anat avançant en la bona direcció, oferint i millorant algunes qüestions que suposaven un fre per tal que el privat portés pisos de lloguer al mercat”, encara no és suficient. De fet, assevera que “hi ha molts pisos que podrien ser al mercat de lloguer i no hi són perquè el propietari té por”. En les darreres manifestacions, la titular d’Habitatge apuntava també que avaluen els topalls plantejats per l’USdA. Això seria un altre error, a parer de l’APBI: “Els topalls no funcionen i no són la solució, i no ho diem nosaltres, és el que ha succeït a tot arreu on s’han aplicat i tenim l’exemple molt proper de Barcelona”.

El col·lectiu reivindica que “la pregunta que el Govern i la resta d’administracions haurien de fer-se és per què no s’estan construint més pisos de lloguer nous al país” i que, “un cop es disposi d’una resposta, s’haurien de buscar solucions per fomentar aquest tipus de productes i reduir els costos, que cada vegada són més alts”. El president de l’entitat apunta diferents elements per contribuir a erradicar el problema, a banda de l’obvi de l’eliminació de la intervenció estatal en el mercat de lloguer. Comparteixen que és necessari determinar quanta població pot assumir el país i la necessitat de revisar la Llei d’inversió estrangera, que “ha suposat una pujada clara del preu de l’habitatge”. Però també que cal “una revisió del parc d’apartaments turístics, analitzant quants i de quin tipus tenen cabuda a Andorra”, i que s’ha de legislar per fer aflorar immobles buits al mercat. I en aquest darrer punt apunten concretament a aquells habitatges que són “de residents fiscals forans que no els poden o no els volen fer aflorar i, per tant, estan tancats”.

Bea demana que l’administració tingui en compte els privats perquè “som part de la solució, no del problema”. Sobre l’habitatge públic apunta que l’administració no pot assumir-lo en solitari i que “aquí la col·laboració publicoprivada té tot el sentit”. I malgrat no estar d’acord amb les mesures, sí que valora que Marsol “ha estat sempre una persona dialogant i receptiva”.

HONESTOS I RESPECTUOSOS

El col·lectiu no amaga que se sent el blanc de totes les crítiques i demana que les males praxis d’alguns no impliquin tergiversar la imatge de tots. “L’APBI està formada per professionals honestos i respectuosos, compromesos en el desenvolupament d’Andorra, i estem absolutament en contra que algun propietari irrespectuós pugui qüestionar la tasca i les formes de fer de la majoria, que hem sigut i som curosos amb els nostres llogaters”. De fet, indiquen que com a empresaris també pateixen un problema que afecta els seus treballadors i els que volen contractar i llancen un missatge: “Estem vivint un moment especialment delicat, amb molta crispació i molt populisme, que en cap cas ajudarà a resoldre els problemes ni a respondre els reptes de futur que Andorra ha d’afrontar”.

ELS GRUPS PARLAMENTARIS, PREDISPOSATS A TROBAR CONSENS

“Hem de fer tots plegats una reflexió, seure al voltant d’una taula i ser capaços de tramitar una proposició de llei conjunta”. Amb aquestes paraules Xavier Espot argumentava la convocatòria dels presidents de tots els grups parlamentaris, després que l’executiu es reunís en una sessió extraordinària l’endemà de la manifestació massiva pels lloguers. Aquesta se celebrarà el dilluns 6 de novembre a les 3 de la tarda i sembla que hi ha bona predisposició. “Hi anem amb la voluntat d’escoltar mesures i amb la mà estesa, però també amb unes conviccions molt clares de què volem en matèria d’inversió estrangera”, afirma Cerni Escalé, de Concòrdia. Andorra Endavant també la veu amb bons ulls: “És positiu perquè és un problema que ens afecta a tots, s’ha d’agafar el bou per les banyes i trobar solucions. Jo hauria fet el mateix davant un problema tan greu”, comenta Carine Montaner. Pere Baró, del Partit Socialdemòcrata, assegura que “volem trobar una llei amb què la ciutadania se senti bé i no ofegats. Hem presentat 17 esmenes al projecte de llei, que si les accepten poden anar bé a la ciutadania”. Víctor Pintos, conseller no adscrit, assegura que encara no li ha arribat la convocatòria i que aquest tema s’hauria de “debatre profundament en el debat monogràfic”.