Els obrers peruans que s'incorporen ara tenen pitjors condicions

La nova tongada de treballadors peruans ja està preparada per integrar-se a les obres tan aviat arribin al Principat i disposin del permís d’Immigració, que només té una vigència de sis mesos i s’ha d’anar renovant la plantilla. Tot el conflicte permanent amb aquest col·lectiu, les denúncies que han fet els treballadors no han servit de res, ans al contrari, ja que els que s’han d’incorporar ho fan encara amb pitjors condicions que els que marxen i, segons les explicacions que els va donar l’administrador de Casyre, presumptament incomplint la legislació andorrana en matèria laboral.

Dins d’aquest paquet de greuges l’empresa intenta treure’s de sobre els punts que més polèmica han generat i els traspassa als obrers. D’aquesta manera, per exemple, deixa de pagar el bitllet d’avió de Lima a Barcelona i han de ser els treballadors els que abonin l’avió d’anada i tornada, quan abans anava a càrrec de l’empresa. Un cop a Barcelona se’ls facilita un bitllet per al bus fins a Andorra. L’administrador es mostra obert a pactar amb qui no pugui pagar a canvi d’avançar els diners i recuperar-los després dels honoraris.

Un altre canvi, també negatiu per als treballadors, és que al nou contracte es deixa molt clar que l’allotjament i l’alimentació van al seu càrrec. Qui ho vulgui haurà de pagar 500 euros mensuals de l’alberg “amb un cuiner peruà”, els precisa l’administrador per fer un embolcall més atractiu.

No està de més recordar que Casyre, fins fa poc, cobrava als treballadors 900 euros pel mateix concepte i en el mateix alberg d’Anyós, amb la diferència que en el contracte que s’havia signat al Perú hi havia el reconeixement explícit que era l’empresa qui es feia càrrec d’aquestes despeses. La majoria de treballadors es van plantar i van deixar de pagar, i l’empresa s’ho va prendre de mala manera i es van produir intimidacions velades i mal ambient. L’alimentació i el menjar només de dilluns a dissabte, és a dir quan es treballa.

Els viatges en avió es faran en grups de sis. Segons denuncien els treballadors, el contracte que es presenta al Servei d’Immigració no és presumptament el que l’empresa considera vàlid, i s’aferra al que s’ha signat al Perú, amb unes condicions més desavantatjoses. L’administrador justifica els canvis respecte als contractes anteriors “a causa de la norma que actualment regeix a Andorra en matèria de treball”, quelcom poc consistent.

El responsable dedica especial atenció a explicar les condicions econòmiques perquè no hi hagi malentesos: Els operaris guanyaran 1.458 euros mensuals, els oficials 1.150 euros i els ajudants, mil euros. No s’especifica si són bruts o nets, segons el document al qual ha tingut accés el Diari. Aclareix, també, que es treballaran 40 hores setmanals i que es faran 40 hores extres que es paguen a 12,5 euros l’hora en totes les categories i que representaran aproximadament uns 500 euros mensuals, quantitat idèntica al que s’ha de pagar per la manutenció i l’habitació.

L’administrador els precisa que s’estan acabant de perfilar alguns detalls que afecten ajudants i oficials.

LA FÓRMULA DELS DESPLAÇATS SOTA LA QUAL S'HAN FET ABUSOS ALS IMMIGRANTS

La fórmula dels treballadors deplaçats fa uns anys s’està utilitzant a Andorra per fer front a la falta de mà d’obra. A Espanya també es fa servir però amb condicions diferents, com per exemple l’estada, superior als sis mesos. El contracte no pot ser renovat i l’obrer ha de tornar al seu país. Sis mesos després pot venior de nou al Principat si el tornen a contractar. Aquestes empreses s’encarreguen de fitxar els paletes i especialistes, que s’integren a la plantilla d’una societat d’Andorra que és la que paga les nòmines.Tot semblava correcte fins que van començar a aflorar les queixes dels treballadors i el conflicte es va escampar. El principal incompliment és el contracte que es firmava a Lima, on l’empresa assumia les despeses d’alimentació i hostatge. Un cop a Andorra, els exigia 600 euros i després 900, amb la intimidació d’acomiadar-los i retornar-los de manera llampec al seu país. El personal peruà es va trobar davant un escenari d’impotència, ignorant a qui acudir i amb una desprotecció total. Si no acceptaven el bitllet d’avió, s’arriscaven a quedar-se a Andorra sense diners i sense possibilitat de pagar el vol.