Habitatge
Les pròrrogues al lloguer seran de dos anys com a mínim
Els grups parlamentaris també van acordar retocar a la baixa els increments de lloguer
Les pròrrogues en els contractes de lloguer augmentaran un mínim de dos anys. Així ho va confirmar Conxita Marsol, ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, durant l’entrevista realitzada al programa Parlem-ne, concedida a Diari TV, tot just després de la reunió mantinguda amb els grups parlamentaris. “Hem entrat un projecte de llei, però mantenim la voluntat clara de trobar un consens i treballar en les esmenes”, va explicar Marsol, que va insistir en el fet que la introducció de canvis no feia més que demostrar el procés democràtic que segueix l’evolució de qualsevol llei. Anant encara més enllà, la ministra va afegir que el concepte que després de la pròrroga de dos anys arribaria la liberalització no estava decidit, tot afegint que “havien de trobar un equilibri”.
La ministra també va voler deixar clar que les cartes rebudes amb relació als contractes de lloguer en què es vol rescindir contracte, “a excepció d’algun cas concret”, deixarien de ser vàlides amb l’aprovació de la llei. “Volem donar seguretat i estabilitat, i per això es dona prioritat que la llei s’aprovi a final de novembre”, va puntualitzar Marsol, que va especificar que s’inclouria l’esmena de demòcrates perquè aquesta pròrroga fos automàtica i obligatòria.
Sobre els increments de lloguer que englovaben l’IPC més un percentatge que arribava a un màxim d’un 6%, Marsol va afirmar que es “retocaria i rebaixaria”. En aquest sentit, la ministra va recordar que en el moment de fer la llei l’IPC estava al 4% i que va ser a l’agost quan es va disparar i ja van veure clar que s’hauria de rebaixar. La ministra va explicar, però, que encara no s’havia fixat quin seria aquest retoc i que la comissió d’economia analitzaria les esmenes per veure on s’havia d’acollir.
Segons Marsol, la gran manifestació viscuda el 31 d’octubre no va ser més que la “mostra de l’angoixa del ciutadà”. La ministra va explicar que en fer la llei “esperàvem que fos interpretada com una mesura de protecció al llogater”, i va admetre que potser “no vam encertar a l’hora d’apujar una mica”, referint-se als increments estipulats a més de l’índex de preus de consum.
Marsol va valorar en positiu la dilatació de les pròrrogues, com un temps de marge per treballar en altres mesures “que no tindran un efecte molt de pressa”, i va especificar la tasca per fer aflorar els pisos buits i la consecució d’un parc d’habitatge assequible. Entre les mesures per aconseguir un parc d’habitatge assequible, Marsol va esmentar, en primer lloc, la necessitat de trobar un equilibri quant als habitatges d’ús turístic: “Els necessitem, però s’ha de tenir en compte que treuen habitatge convencional i no estan ocupats tot l’any.”
També va esmentar el projecte de terrenys per fer inversions publicoprivades, segons el qual l’administració donaria en concessió el terreny a una empresa privada de manera que aquesta pogués construir habitatge assequible. “Ho faríem a partir d’un concurs internacional”, va puntualitzar, “tot i que també estarà obert als nacionals, però caldrà que es presentin”, va dir, referint-se als concursos destinats a fer habitatge assequible que havien quedat deserts. La ministra també va esmentar la possibilitat que en les promocions de pisos de compra es destinés un tant per cent a preus assequibles per a la gent del país. Segons Marsol, els primers pisos arribaran entre l’abril i el maig i s’està treballant en els criteris d’accés.
LA CEA RECLAMA UN REGISTRE DE LA PROPIETAT IMMOBILIÀRIA
La Confederació Empresarial Andorrana (CEA) reclama que es creï un registre de propietat immobiliària o que es posi en marxa una Batllia especialitzada en habitatges. També es posiciona en contra de les pròrrogues de dos anys en els contractes de lloguer, vol que es construeixi un parc d’habitatge públic amb preus regulats i amb inversió publicoprivada, i que s’apliquin mesures perquè entrin en el mercat els apartaments buits i turístics. Aquestes són algunes propostes que la patronal va fer arribar ahir al matí al Govern i als grups parlamentaris, abans que aquests es reunissin a la tarda per tractar la problemàtica de l’habitatge. Segons una nota de premsa de l’organització, l’objectiu d’aquest enviament responia a “fer una aportació constructiva al debat general”.
BONA SINTONIA ENTRE L'OPOSICIÓ SOBRE LA LLEI DE L'HABITATGE
Els grups parlamentaris a l’oposició van sortir de la reunió sobre la problemàtica de l’habitatge amb bona sintonia, en línies generals. Així ho van explicar la majoria dels parlamentaris després que finalitzés la sessió, que es va realitzar ahir a la tarda. La convenció, que va convocar Xavier Espot l’endemà que tingués lloc la manifestació massiva per protestar sobre els alts preus de l’habitatge que s’imposen, havia de servir per trobar un consens ampli entre les diferents forces polítiques i sembla que hi va haver entesa. Entre les mesures que es van debatre sobresurten les pròrrogues dels contractes o la revisió dels increments de l’IPC, tot i que en aquest últim punt no hi ha res clar encara. “He de dir que he trobat molt bon to”, va assegurar Carles Naudi, de Ciutadans Compromesos. “Avui hem fet una reunió que ha estat molt positiva, crec que hi ha hagut una molt bona sintonia”, va declarar Jordi Jordana, president de Demòcrates per Andorra. “Pensem que en aquesta legislatura hi ha maduresa política. Som capaços d’arreglar el tema del lloguer d’una vegada i tenim esperança”, va relatar Carine Montaner, d’Andorra Endavant. “Crec que estem bastant alineats”, va comentar Víctor Pintos, conseller general no adscrit. Tot i que encara no hi ha res tancat, el més probable és que els contractes dels lloguers que vencen el 31 de desembre d’enguany es prorroguin un mínim de dos anys i no un com havia estipulat el Govern en el projecte de llei. No és tan clar el tema dels increments de l’IPC. En aquest sentit, no es va arribar a un consens clar, però sí que se’n va parlar i “està sobre la taula”, tal com va comentar Naudi en declaracions als mitjans de comunicació.