En estat de xoc

“Consternat”, “sorprès” o “en xoc” eren algunes reaccions dels companys de professió del difunt excap de Govern Toni Martí, que va traspassar dilluns passat de forma sobtada a l’edat dels 60 anys. Xavier Espot, actual cap de Govern, va ser el primer a signar el llibre de condolences que es va habilitar ahir a la planta baixa de l’edifici administratiu i posteriorment ho van fer altres membres de l’executiu, a més de Carles Ensenyat, el síndic general, i representants d’altres institucions. Durant tot el dia va anar passant gent per dedicar-li algun missatge i avui encarà hi haurà l’opció, ja que fins a les sis de la tarda no es tancarà l’espai. El funeral d’Estat se celebra aquesta tarda a les quatre a l’església de Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany i serà oficiat pel Copríncep episcopal i arquebisbe de la Seu d’Urgell, Joan-Enric Vives. També hi seran representants del Copríncep francès.

Martí sempre serà recordat com una figura molt vinculada a la política andorrana. Així ho demostren els càrrecs que va ocupar, des de cònsol major i conseller general fina a cap de Govern. Una llarga trajectòria política en què es va preocupar pels ciutadans i per intentar millorar l’Estat. Això es veu reflectit en una anècdota que explica el cònsol major de Sant Julià, Josep Majoral, quan tots dos militaven en partits polítics diferents. “Quan es debatia la Llei del sòl, al Consell General teníem un enfrontament i li vaig dir: ‘Toni, en saps més que jo i segurament t’emportaràs el debat” Ell em va contestar: “Aquí no es tracta de guanyar ni tu ni jo, qui ha de guanyar és el poble andorrà”, va comentar Majoral, que afegia: “Per tant, defineix molt bé la seva persona.” Jordi Jordana, president del grup parlamentari de Demòcrates, també es mostrava en aquesta línia, tot afirmant: “Jo valoraria la voluntat de servei públic i de país que ell tant deia i estimava per a Andorra.”

Més enllà de les transformacions que va portar a terme i les reformes que va tirar endavant, sempre va interposar la vida política a la personal, tal com mencionen alguns dels seus companys. “Ha tingut una dilatadíssima trajectòria política on ha primat la dedicació pel país per sobre dels seus afers personals. Ha sacrificat molts moments perquè era un incansable a nivell de capacitat de treball”, el descrivia Carles Naudi, de Ciutadans Compromesos. Va ser un “home d’Estat per sobre de tot, no crec que hi hagi polítics que visquin tan intensament la cosa pública com ell. La política, el deure i les seves obligacions passaven per sobre de tot, i això jo no ho he conegut en polítics”, manifestava Mònica Bonell, ministra de Cultura, Joventut i Esports. Potser és per aquest motiu pel qual alguns el cataloguen com un dels millor líders del territori. “Jo crec que és dels polítics més importants que hi ha hagut a Andorra els últims 30 anys”, destacava Ladislau Baró, qui en aquests moments ocupa el càrrec de ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats. “Jo havia sigut en el seu moment contrari en el partit del Toni Martí, però vam coincidir”, va remarcar el dirigent lauredià.

“En política vam fer una gran amistat perquè era una persona que defensava els interessos del país com cap altre”, relata Miquel Aleix, expolític amb qui van començar en moviments oposats i després van coincidir en el mateix grup en les últimes legislatures de Martí com a cap de Govern. Aleix va acabar dient que “vam compartir grans transformacions a nivell polític i vam fer grans reformes i jo crec que va ser un dels grans polítics que quedaran a la història d’Andorra, com una persona que va dedicar la seva vida al bé públic i a l’interès general”.

Tenia una gran capacitat per l’humor, també una gran capacitat negociadora i va saber veure què necessitaven els ciutadans. “Va ser capaç d’entendre com la societat andorrana anava evolucionant. Va començar amb plantejaments potser més conservadors i va anar movent-se cap a postulats més reformistes i progressistes, com anava veient que la mateixa societat evolucionava i també a través dels diferents equips polítics que el van envoltar”, narrava Baró.

“És una mala notícia. Ahir jo mateix vaig estar parlant amb ell per telèfon”, explicava Guillem Casal, portaveu i ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, que agregava que s’ha d’intentar “recordar i mantenir el llegat que ens va deixar i les lliçons que vam poder compartir aquests quatre anys”. En aquest sentit, Aleix conclou amb un missatge semblant al del portaveu. “A l’edat que ens ha deixat i la manera com ha estat, deixa un buit i una pèrdua importantíssima en l’àmbit públic i polític, però també en l’àmbit de persona humana, d’amic i d’amistat.”

Abans de l’enterrament d’avui, qui vulgui es podrà acostar al Tanatori Nacional d’Andorra, situat a Escaldes-Engordany, per dir-li l’últim adeu. Durant el matí la sala de vetlla estarà oberta des de les deu fins a la una del migdia. De fet, ahir a la tarda a partir de les quatre ja es van poder donar mostres de condol a la família al tanatori. Centenars de persones s’hi van acostar i es va formar una cua que va anar més enllà de l’edifici, ja que la filera arribava un bon tram avall del carrer Falgueró. Familiars, amics, autoritats i alguns ciutadans es van voler acomiadar de l’excap de Govern. A més de la multitud, la terrassa del vetllatori va quedar plena de corones florals. Una furgoneta blanca corresponent a una floristeria va realitzar viatges amunt i avall en nombroses ocasions durant la tarda per transportar les diferents ofrenes. I és que tant partits polítics, com entitats, bancs o el mateix Copríncep francès van dipositar flors en aquest espai en record i homenatge a la seva figura. Les reaccions per la mort de Martí també es van fer notar a les xarxes socials amb missatges de record a la seva trajectòria.