Un líder que sabia escoltar

Un polític de raça. Un líder incansable, disposat a sacrificar-ho tot per Andorra. Un cap molt exigent i, alhora, atent amb els seus subordinats. Encara que sempre portava el debat cap on volia –no ho podia evitar, era un líder innat–, sabia escoltar, sempre parava l’orella. Així és com algunes de les persones que van treballar per a Toni Martí en diversos períodes de la seva carrera política recordaven ahir l’home d’Estat, mort inesperadament dilluns a la tarda d’una aturada cardiorespiratòria a 60 anys d’edat.

Àngel Grau va coincidir amb Martí al comú d’Escaldes-Engordany, on durant uns anys va treballar com a secretari general. Del 2003 al 2011, període en què el difunt va enllaçar dos mandats com a cònsol major de la parròquia, Grau va comprovar que el que més valorava Martí era “que li diguessis la veritat”. Ahir també recordava en declaracions al Diari que, per més que de vegades pogués ser extremament exigent, no es despreocupava dels seus treballadors. “Mai no et deixava a l’estacada. Estava a la teva vora quan ho necessitaves”, va assegurar.

Esteve Vidal, cap de gabinet durant el primer Govern Martí (2011-2015), coincideix amb el parer de Grau. “Escoltava molt. Li agradava conèixer les opinions dels altres abans de forjar-ne una de pròpia”, va afirmar. Estar ben informat permetia a Martí participar en tots els dossiers governamentals. “Feia política les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. Sempre va estar al servei del país, en cada moment de la seva vida”, va remarcar Vidal.

El caràcter de Martí ha deixat una petja inesborrable en la majoria de persones que van treballar per a ell. Per a Ferran Fernández, cap de gabinet i comunicació del comú d’Escaldes-Engordany entre el 2004 i el 2010, Martí va esdevenir amb els anys “un mestre”. El que al principi era una relació purament laboral va transformar-se en una amistat. “En els moments més difícils de la meva vida sempre ha estat al meu costat”, va assegurar ahir a aquesta publicació.

Fernández no s’estalvia elogis per qualificar la trajectòria pública de l’excap de Govern. “És el millor polític que ha tingut Andorra en el període constitucional, un home amb un sentit d’Estat excepcional”, va remarcar. El consultor polític va voler reivindicar, de la carrera de Martí, la feina feta al capdavant del comú. “Va ser l’artífex de la gran transformació d’Escaldes. Fa 20 anys Escaldes era una parròquia més d’Andorra, i quan el Toni va acabar el segon mandat el 2011 era la primera de la llista, la més avantguardista i moderna”, va recalcar.

Iago Andreu va assumir diverses responsabilitats en el si del gabinet del cap de Govern entre el 2011 i el 2019. Una de les principals virtuts de Martí, recordava ahir l’actual director de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), era “un esperit de servei que no es paga amb diners”, una vocació política viscuda amb una intensitat poc habitual. I fer política en un país com Andorra, va assegurar Andreu, no és gens fàcil: VÍCTOR GONZÁLEZ Andorra la Vella Un líder innat que sabia escoltar U “Els qui fan política a primera línia a Andorra estan molt exposats, i això fa que rebin molta pressió.”

Segons l’excap de gabinet, Martí, en el primer mandat, va tenir la determinació d’impulsar les reformes “de què feia temps que es parlava però que ningú havia començat a aplicar”, com ara la creació d’un marc fiscal amb imposició directa, el procés d’homologació internacional i l’obertura al capital estranger, entre d’altres. Amb això, va destacar Andreu, “va demostrar que no havia arribat al Govern per escalfar la cadira”. Just al començament del segon mandat (2015-2019), Martí va haver d’enfrontar-se a la crisi de BPA, que va estar a punt d’ensorrar la plaça financera. Malgrat la duresa d’alguns moments, Rosa Molina, secretària del difunt del 2011 al 2019, va assegurar que aquells anys van ser “una molt bona època”.

Tot i que era “molt inquiet” i “ho volia controlar tot”, Valentí Martí, secretari general del Consell General entre el 2000 i el 2011 i lletrat de la institució entre el 1995 i el 2000, recordava ahir que l’excap de Govern sabia prendre’s la vida amb un sentit de l’humor molt fi: “Era molt de la broma i també tenia mà esquerra per resoldre conflictes.”