Adeu multitudinari

Una cerimònia religiosa multitudinària va acomiadar ahir l’excap de Govern Toni Martí. Centenars de persones esperaven en silenci a la plaça de l’església de Sant Pere Màrtir abans de l’inici del funeral d’Estat que va oficiar el Copríncep episcopal, Joan-Enric Vives. A les quatre de la tarda el repic de campanes i la posterior arribada del cotxe fúnebre van iniciar la litúrgia, que va deixar petit el temple escaldenc. El fèretre de l’excap de Govern va entrar a l’església a les espatlles de vuit policies uniformats de gala. La bandera andorrana cobria el taüt. Els agents, amb la dona i els tres fills de Martí al darrere, es van encaminar a pas lent fins a entrar a dins del recinte eclesiàstic, que ja estava pràcticament ple. D’aquesta manera es va iniciar el funeral d’Estat de l’excap de Govern i excònsol major d’Escaldes-Engordany Toni Martí, que va traspassar dilluns passat als 60 anys.

La missa d’enterrament va ser oficiada pel Copríncep episcopal, que va estar acompanyat per sis capellans més, els mossens que representen sis de les set parròquies, i el setè, del de Canillo, no hi va poder ser per motius personals. El cap d’Estat va recordar durant l’ofici fúnebre Martí per la seva implicació i dedicació al país i per algunes mesures i reformes que va aplicar.

“L’excap de Govern que avuienterrem amb llàgrimes i dolor ha estat un gran servidor del Principat d’Andorra des dels diversos serveis que ha exercit des de jove al comú d’Escaldes-Engordany; al Consell General, com a conseller general i president del grup parlamentari, i durant vuit anys com a cap de Govern d’Andorra”, va començar dient Vives durant l’homilia. “Sempre amb la voluntat de servidor públic”, afegia posteriorment qui també és el bisbe d’Urgell.

“Li devem la culminació del procés de transformació, d’homologació i de transparència internacional d’Andorra. Va signar l’acord monetari, va completar el marc fiscal, va reformar l’Administració pública i va implementar el procés d’aproximació a la Unió Europea, fent d’Andorra un Estat cooperador, avançat i modern”, destacava el Copríncep episcopal sobre les mesures que va aplicar durant els vuit anys que Martí va liderar el país.

En l’aspecte personal, Vives va ressaltar que “no es feia l’important, sabia reconèixer els seus límits, en tot aplicava cert humor i sabia escoltar la veu del poble”. També va elogiar la seva capacitat “d’entrega incondicional” pel Principat i va mencionar que “volia el progrés del seu país perquè el país sempre hi sortís guanyant”. El bisbe també va aprofitar per recordar l’admiració que li han professat polítics i autoritats andorranes.

“Com a Copríncep tinc molt bon record del tracte amb ell. Les nostres converses anaven més enllà de l’exquisit tracte institucional amb què sempre em va obsequiar”, va remarcar el religiós. Un cop finalitzada l’homilia, va beneir el fèretre i poc després va enviar unes paraules encoratjadores a la família. En finalitzar l’acte religiós, els agents van retirar el fèretre cap a l’exterior. Ja a fora, un dels membres del cos va plegar la bandera i ls va cedir al cap de Govern, Xavier Espot. Llavors Espot li va lliurar a la vídua de Toni Martí, tal com dictamina la llei 12/2022 que es va aprovar el maig de l’any passat sobre funerals d’Estat. Més tard, la policia va escortar el cotxe fúnebre fins al cementiri.

Centenars de persones es van acomiadar del polític que va dirigir durant vuit anys el país, entre el 2011 i el 2019. L’espai arquitectònic catòlic va quedar ple, fins i tot hi va haver assistents que van haver de seguir l’ofici a peu dret des d’un dels laterals. Però també hi va haver gent que no va poder accedir a l’interior perquè no hi havia prou espai per encabir-hi tanta gent. Per això molts es van quedar a l’esplanada de la plaça.

A l’ofici fúnebre no hi van faltar les autoritats polítiques del moment, però també un gran nombre d’excàrrecs públics. Al representant del Copríncep francès, Patrick Strzoda, vingut des de París, Vives li va agrair la seva presència en llengua francesa al final de la litúrgia. També hi van ser presents cònsols, consellers generals, a més de ciutadans anònims que van voler retre el darrer homenatge al polític escaldenc que ha mort sobtadament quan s’havia tornat a implicar a la cosa pública participant en les negociacions amb la UE.