El comiat del poble

Totes les absències es fan sentir. Però hi ha persones que, quan se’n van, deixen una petjada profunda que travessa el clos familiar i les amistats més properes i es projecta en la vida col·lectiva, un buit ple de records al cor de molta gent.

Toni Martí, acomiadat ahir a l’església de Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany en un funeral d’Estat oficiat pel Copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, és una d’aquestes persones. La trajectòria política del difunt, tant al comú escaldenc com al Govern, serà recordada als llibres d’història de l’Andorra del segle XXI en un lloc destacat. El que perviurà en la memòria dels qui van conèixer-lo serà, sens dubte, el seu caràcter, en què es conjuminaven la cerca obsessiva de l’excel·lència en la feina i el tracte amable i atent amb tothom.

Per a Francesc Rechi, president de la Federació d’Escacs, Martí era un amic: “Ens coneixíem de tota la vida. Hi tenia una bona relació.” Rechi no va dubtar a exalçar el vessant polític de l’excap de Govern. “Ha estat una pèrdua molt important per al país. Va treballar incansablement per la democràcia que tenim en aquest moment”, va afirmar ahir al Diari a la sortida del funeral.

Josep Maria Espot no era només amic del finat, sinó també de tota la família Martí. “Ja ens coneixíem amb els padrins i els pares”, va explicar. Espot, afligit per la mort inesperada de la mort del polític, va voler assistir al funeral per dir-li l’últim adeu: “L’única cosa que podem fer en aquests moments és acompanyar-lo. No podem fer res més.” Segons Espot, Martí va fer “moltes coses” al llarg de la seva carrera política, “algunes de ben fetes i d’altres de mal fetes, com tothom”, però “el més important” és que “era bona persona i s’estimava el país”.

Entre la gentada que omplia la plaça de l’Església (l’assistència sobrepassava amb escreix l’aforament del temple), hi havia Lluís Ferran, que va conèixer Martí quan el polític tenia 18 anys i havia iniciat els estudis d’arquitectura a Tolosa. “També coneixia el seu pare, Dot Martí, que havia estat conseller general. La vocació política, al Toni, li venia del pare”, va explicar Ferran.

Miquel Armengol, expresident de la Cambra de Comerç i conseller general, recorda Martí com “una persona molt propera i afable”, així com “moderada” en els seus posicionaments polítics. “Era una d’aquelles persones que t’atrauen, que t’enganxen”, va afegir.

A la seva parròquia, Escaldes-Engordany, Martí era més que un veí. Era, si se’ns permet utilitzar el clixé, tota una institució. La Paquita, veïna de la parròquia, el recordava ahir entre llàgrimes. “Ens coneixíem de sempre. Hi teníem molta relació. Ens coneixíem d’aquí, d’Escaldes, i del bàsquet”, va explicar a aquesta publicació.

CONTRACRÒNICA

NO HI VA FALTAR CAP INSTITUCIÓ Si és un funeral d’Estat, no hi poden faltar els representants de tots els òrgans que conformen l’estructura institucional del país. En una cerimònia funerària pública en honor d’un cap de Govern, tothom hi ha de ser. La presència al sepeli de Patrick Strzoda, representant personal del Copríncep francès, Emmanuel Macron, no va passar inadvertida al Copríncep episcopal i arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives. Al final de l’ofici fúnebre, just després de l’eucaristia, Vives no va dubtar a adreçar unes paraules d’agraïment en francès al membre del gabinet de Macron, que havia viatjat expressament de París per assistir al funeral. Amb aquest gest, va destacar el religiós, es pot afirmar que els dos coprínceps eren al funeral. La institució hi estava plenament representada (cal recordar que els coprínceps són, segons la Constitució, “conjuntament i indivisa”, el cap d’Estat del Principat). Abans de la cerimònia, Vives va tenir l’oportunitat de saludar el representant francès fora del temple, a la plaça, en una breu encaixada de mans sota l’atenta mirada del cap de Govern, Xavier Espot, i el síndic, Carles Ensenyat. Representants, respectivament, del poder executiu i del poder legislatiu, ja que sobre el segon recau la presidència del Consell General. Pel que fa al poder judicial, va estar representat pel president del Consell Superior de la Justícia, Josep Maria Rossell, i pel president del Tribunal Constitucional, Jean Yves Caullet. Vives va fer-hi referència al començament de l’homilia.

A part d’aquestes figures, al funeral hi va haver una àmplia representació de les institucions del país, incloent-hi la majoria de membres del consell de ministres, consellers generals de tots els colors polítics, secretaris d’Estat, cònsols majors i menors de diverses parròquies i consellers de comú, així com membres de partits polítics. Tots aplegats en un mateix espai per honorar un servidor públic.