La sentència de Corts del 'cas BPA' trigarà un any

La sentència del judici per la causa primera de Banca Privada d’Andorra (BPA) trigarà gairebé un any a ser dictada pel Tribunal de Corts. El president de la sala que jutja el conegut com a cas Gao Ping, Enric Anglada, ho va anunciar ahir després de deixar vist per a sentència un judici que va començar el juny del 2021 i ha celebrat 200 jornades de vistes. Concretament, el 31 d’octubre del 2024 és el dia escollit per notificar una sentència de la qual estaran pendents els 24 processats en la causa primera del banc intervingut el 10 de març del 2015.

El tribunal és conscient que el termini marcat per notificar la resolució és molt llarg i el mateix Anglada es va excusar davant dels advocats i processats al termini de la vista d’ahir. “A causa de les mancances que tenim [al Tribunal de Corts] és impossible dictar la sentència abans de l’estiu”, va assenyalar Anglada, que va matisar que segons com evolucioni la feina es podria tenir abans la sentència. El president de la sala va explicar que la setmana que ve tornen a estar a immersos en diversos judicis i que les “moltes incompatibilitats” que hi ha al Tribunal de Corts posen impediments a tenir la sentència dictada abans.

VIST PER A SENTÈNCIA

Passavan quatre minuts de les cinc de la tarda d’ahir quan el president de la sala que jutja el cas va donar com a “vist per a sentència” el que pot ser el judici més complex de la història d’Andorra. Ho va fer després de sentir la darrera paraula de l’exconseller delegat del banc intervingut, Joan Pau Miquel, que va ser l’últim dels set processats que van decidir exercir aquest dret.

Miquel va ser molt breu en la seva intervenció. Unes paraules que va voler fer en positiu i que va iniciar amb un agraïment a la feina de les defenses i amb un record als “meus companys”, dels quals “destaco la dignitat i la fortalessa que han tingut a l’hora d’afrontar el judici. No ha estat gens fàcil”.

Per a l’exconseller delegat del banc, al judici ha quedat provat que el model de prevenció de blanqueig de capitals de l’entitat era suficient per fer la tasca que s’havia de fer. Va valorar com a positiu que “fins i tot el fiscal ha entès que els intercanvis són neutres i que s’ha de treballar per saber l’origen dels diners”. Miquel va acabar la seva la intervenció recordant una frase de Miguel de Cervantes a El Quixot: “Confía en el tiempo, que suele dar dulces salidas a muchas amargas dificultades...”

'JA HEM COMPLERT LA PENA"

“Ja hem complert una pena i la seguirem complint durant molts anys i la resta de les nostres vides.” Així s’expressava l’exgestor de Banca Privada Pablo Laplana, que va venir expressament al judici –estava dispensat d’assistir a les vistes per motius personals– a exercir el seu dret a l’última paraula. “A partir del març del 2015 la meva vida professional es va destruir. Estic forçat a viure en negre”, va lamentar el processat, que va acabar la seva intervenció demanant l’absolució per “començar a intentar reconstruir la meva vida”. En termes similars es va expressar un altre dels acusats, el gestor Enrique Gracia, que va dir “he estat set anys sense vida laboral i sense vida social”. O l’extreballador del banc Josep Lluís Ribero, que va indicar que “cap de nosaltres i les nostres famílies té una vida normal des de fa vuit anys”, i va sentenciar que “em considero un cap de turc d’un afer polític”. La que era oficial de compliment normatiu del banc, Isabel Sarmiento, també va lamentar la seva situació des de l’esclat de l’afer BPA. “Amb la nota de la FinCEN la meva vida va canviar, des del 10 de març del 2015 he estat vivint una condemna”, va dir l’extreballadora, que va assegurar que “no li desitjaria el que estic passant al pitjor dels meus enemics”. Va acabar assegurant que “portem vuit anys de condemna sense sentència”.