Últim adeu a l'exdirector de la policia Lluís Betriu

L'església parroquial de Sant Julià i Sant Germà Sant Julià de Lòria ha rebut aquest migdia el funeral deLluís Betriu, exdirector de la policia. El cos de seguretat, familiars i també un gran nombre de ciutadans, s'han acostat al temple per acomiadar a Betriu, finat ahir als 70 anys.

L’exmàxim responsable del cos de seguretat va entrar al servei d’ordre el 1973 i es va jubilar després de 34 anys de servei públic. La major part de la seva trajectòria professional va estar vinculada a l’àrea de policia judicial i investigació criminal. Al llarg de la seva carrera, va viure una època de transformació molt important de la policia i va intervenir en alguns dels casos més importants dels últims anys, com els atracaments d’ETA o l’assassinat al Roc de Caldes.

Lluís Betriu Sebastià va ser nomenat comissari l’any 1999. Després, l’any 2001, es va convertir en cap de la unitat central d’informació i va ser escollit director de la policia l’abril del 2004 pel llavors ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Cabanes, que va definir l’excap de policia com “una persona ferma i de rigor”, i que, com a màxim responsable de la policia, “no era dels que es quedaven als despatxos”, sinó que era un director “que sempre estava a la trinxera”, va puntualitzar. Cabanes també va destacar la seva actuació en el cas de l’assassinat del Roc de Caldes, on la ràpida actuació de Betriu va permetre tenir tots els operatius disponibles en menys de mitja hora per tancar Escaldes-Engordany. “Tenia la capacitat de resoldre casos”, va afegir Cabanes.

Ricard de Haro, qui va ser company de Betriu al cos, el va definir com algú “que va néixer policia”. De Haro va explicar que Betriu era un líder innat i una persona molt valenta que ho vivia tot molt intensament. “Era un home capaç de transmetre la vocació per la feina”, va afegir De Haro.

Joan Comella, també excompany de Betriu, va incidir en la capacitat de lideratge de qui va ser director dels cossos de seguretat: “El Lluís era un home amb molta personalitat, era un líder al qual tothom seguia.” Sobre la relació de Betriu amb la gent que dirigia, Comella va apuntar que “si algú havia de disciplinar els seus homes no deixava que ho fes ningú que no fos ell. Creava companyonia i amistat a tots els grups que dirigia”.

En una línia similar el van recordar els membres del Col·lectiu de Funcionaris de la Policia d’Andorra (CFPA), associació de la qual Betriu va ser fundador. La CFPA van rememorar Betriu com algú que “portava la policia a la sang” i algú que tenia molt bona relació i el respecte de les policies veïnes.