La recaptació prevista per la taxa turística baixa a 7,4 milions el 2024

El ministre de Finances, Ramon Lladós, va exposar ahir les línies mestres del projecte de pressupost per al 2024 i el marc pressupostari per als quatre anys vinents als consellers generals de la comissió legislativa que haurà de treballar el text. Lladós va repetir les grans xifres que ja va exposar en roda de premsa la setmana passada –un pressupost que preveu un dèficit de 32,6 milions amb uns ingressos que augmenten pràcticament fins als 586 milions i unes despeses que s’enfilen als 618– i la distribució de les principals partides. I concretament sobre Andorra Turisme va apuntar que disposa de 20,8 milions, 2,1 més que els pressupostats aquest exercici fruit del que rep de taxa turística. Però els comptes del 2024 són bastant més conservadors sobre el tribut que s’aplica a les estades dels visitants des del segon semestre del 2022, després dels resultats obtinguts fins ara. La recaptació recollida al projecte de llei és de 7,4 milions quan l’executiu n’esperava 12 aquest exercici.

Però els resultats, com ja va avançar fa mesos el ministeri de Turisme, no han estat els esperats. De fet, el departament de Tributs ja està fent les comprovacions anunciades. Dels 12 milions de recaptació anual previstos, l’any es tancarà amb uns 6,5 aproximadament, segons va apuntar el titular de Finances. Per al 2024, va detallar Lladós, “hem previst una mica més [del que es compta recaptar el 2023] en línia amb l’increment de pernoctacions que s’esperen”. I sobre les inspeccions, Lladós va detallar que consisteixen en tres aspectes: verificar les dades del ROAT (el registre on els allotjaments han de fer constar les dades dels clients i, per tant, dels que han d’abonar la taxa) i després relacionar aquestes dades amb les que té Tributs i verificar-les sobre la liquidació. “Hem trobat algunes petites disfuncions, però encara estem en procés”, va indicar Lladós, que va afegir que no pot posar una data concreta a la fi d’aquest treball. Eventuals anomalies a banda, s’ha optat per fer una projecció més modesta partint dels resultats d’aquest any.

A pregunta de la presidenta del grup Andorra Endavant, el ministre també va detallar que el pressupost preveu l’aporatació al pla de jubilació dels funcionaris, que va xifrar en 4,5 milions. Al seu torn, el president del grup de Concòrdia, Cerni Escalé, va demanar-li pels successius retards en l’aprovació del pressupost recordant-li que en els dos darrers exercicis es va validar al Consell General el 31 de gener obligant l’executiu a funcionar amb dotzenes parts durant el primer mes de l’exercici. “Una situació anòmala i que s’hauria de corregir”, va lamentar Escalé. El ministre va coincidir que no és l’escenari desitjable, però va defensar que malgrat que aquest any han estat més penalitzats per les eleccions de l’abril i els canvis en els ministeris, l’1 de juliol ja es presentaven les primeres directrius al consell de ministres. En tot cas, va assegurar que l’objectiu a assolir és validar els comptes abans que acabi l’any.

FINANCES VALORA UNA "PETITA" RECOMPRA DEL DEUTE

Durant la compareixença legislativa va quedar clar que es dona el consens per revisar la Llei coneguda com la de la regla d’or i replantejar els dos objectius fixats que s’incompleixen aquest any (el de la proporció de la recaptació per impostos directes sobre el total de la recaptació impositiva i el que restringeix l’augment de la despesa de funcionament al que creixi el PIB), i Lladós també va avançar que s’està estudiant fer una recompra “petita” de deute amb part del superàvit generat l’exercici passat i el que es pugui generar aquest 2023. El titular de Finances es va mostrar molt prudent respecte a aquesta eventual operació, perquè “hem de tenir en compte com va la liquidació d’aquest any i ser bastant fins amb les necessitats per a pressupostos propers”, de manera que no s’hipotequin necessitats futures. En tot cas, el ministre va puntualitzar que es tractaria d’aprofitar la conjuntura financera favorable per fer aquesta recompra que, a més, implicaria estalviar-se els interessos futurs. El responsable de Finances va destacar que les emissions de deute realitzades han permès a Andorra fer-se un nom als mercats internacionals com a país “de fiar”.

Quant a la Llei de sostenibilitat financera, la de la regla d’or, el titular de Finances va apuntar que es tracta de buscar una solució “sense perdre l’esperit”, especialment pel que fa a les proporcions fixades pels impostos –ara la directriu és que la recaptació per impostos directes no pot ser més del 40% del total–. El ministre considera que el criteri s’ha de modificar amb un altre indicador i no pas un topall. “Podríem pasar del 40% al 50% i el compliríem els propers quatre o cinc anys, però, i el sisè?”, va assenyalar.