Andorra la Vella
Aliança a tres per desbancar DA
Astrié és conscient que la batalla per la reelecció s’haurà de guanyar vot a vot
Dues candidatures aspiren a governar Andorra la Vella, la capital del país. David Astrié, número dos de Conxita Marsol durant bona part de la legislatura i cònsol major des del març d’aquest any, encapçala la llista demòcrata acompanyat del cònsol menor, Miquel Canturri. DA està disposat a plantar cara per revalidar la majoria amb un equip que conjumina continuïtat i renovació i que incorpora un membre de SDP, Marc Latorre, així com perfils independents. A part dels cònsols, hi ha dos noms que repeteixen: Gerard Menardia i Letícia Teixeira, actuals consellers de Circulació, Aparcaments i Medi Natural, i de Tràmits, Tributs, Deutors i Recursos Humans, respectivament.
En Clar, per la seva part, és l’aposta del PS, Concòrdia i Somveïns per arrabassar el govern del comú de la capital a DA. La formació taronja ha estat la força hegemònica a Andorra la Vella des del desembre del 2015, quan la candidatura encapçalada per Marsol va imposar-se a la resta de llistes (n’eren quatre) amb el 35,74% dels vots. L’actual ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge va obtenir una victòria més folgada quatre anys després, amb el 51,21% dels vots i tres llistes enfrontades (la de l’aliança de DA, Liberals i SDP, la del PS i la de terceravia, partit desaparegut del mapa polític des de les últimes eleccions generals).
“Hi ha molta gent que vol que hi hagi un canvi a Andorra la Vella”, va assegurar ahir en declaracions al Diari el número 1 d’En Clar, Sergi González. El socialdemòcrata va acompanyar Dolors Carmona com a candidat a cònsol menor en les eleccions comunals del 2019, i en l’última legislatura ha estat una de les veus més destacades del grup de la minoria contra el model de parròquia de Marsol. “Hem aconseguit aglutinar persones amb diferents sensibilitats per un projecte alternatiu”, va recalcar González.
Els noms de la llista d’En Clar són un reflex de la triple aliança entre el PS, Concòrdia i Somveïns. La número dos i, per tant, candidata a cònsol menor és Olalla Losada, copresidenta de Concòrdia. Els números cinc i set són dues figures destacades del PS: Maria Nazzaro, secretària d’organització, i Joaquim Miró, conseller general en la darrera legislatura. El número nou s’ha reservat per a Xavier Surana, impulsor de Somveïns, i el 12, per a Vanessa Giadas, també vinculada a la plataforma, presentada en públic fa poc més d’un mes.
Quines conseqüències tindrà la concentració de l’oposició a DA en una única llista? “Per a nosaltres”, va respondre Astrié, “l’escenari no ha canviat: ara toca treballar, treballar i treballar”. El candidat a la reelecció, a més, va negar que la candidatura que encapçala estigui més ben posicionada per vèncer en els comicis que l’aliança entre el PS, Concòrdia i Somveïns. “Hem estat al capdavant del comú en les dues últimes legislatures. Hem fet molta feina en aquests vuit anys, però no m’agrada dir que juguem amb avantatge”, va argumentar Astrié, sempre conscient que la contesa electoral serà intensa i que caldrà batallar carrer a carrer, vot a vot.
Una de les anècdotes de la jornada de validació de les llistes va protagonitzar-la En Clar. Just abans de registrar els noms al comú d’Andorra la Vella, la formació va adonar-se que Laura Sallés, que havia de participar en la candidatura com a membre de Concòrdia, estava censada a la parròquia d’Escaldes-Engordany. Com a solució a l’atzucac, En Clar va substituir-la amb Meritxell Pujol, encara consellera de Social al comú de la capital i exmilitant de SDP des del juliol, quan va abandonar la formació per desavinences amb la direcció.
Astrié, per la seva part, va afirmar a aquesta publicació que en aquest moment Pujol “ha de ser coherent i conseqüent amb els seus actes”, i va remarcar que “si algú ha de prendre una decisió” al respecte “hauria de ser ella”. El cònsol major va assenyalar que aquest fet no tindrà conseqüències en el funcionament del comú, ja que “les tres juntes de govern que queden abans de les eleccions són de tràmit” i no s’hi tractaran projectes importants.