La llei impedeix a les empreses demanar els antecedents penals

“El tractament de dades personals relatives a condemnes i a infraccions penals, o mesures de seguretat connexes, ha de cenyir-se estrictament a les dades que siguin necessàries i només es pot dur a terme quan ho autoritza la Llei o sota la supervisió de les autoritats públiques, amb salvaguardes adequades acompanyades de mesures de caràcter tècnic i organitzatiu. Únicament es pot portar un registre complet de les dades referides a condemnes i infraccions penals sota el control de les autoritats públiques competents en la matèria.”

Aquest paràgraf forma part de la guia Tractament de dades en l’àmbit laboral, que va publicar dimecres passat l’Agència de Protecció de Dades i que deixa clar que les empreses no estan autoritzades a demanar els antecedents penals als treballadors. Es tracta precisament de l’opció que està treballant el Govern dins de l’acord d’associació amb Europa per mantenir el control de la immigració i el nivell de seguretat al país.

La UE consagra la lliure circulació de persones entre països, i la delegació andorrana està analitzant la fórmula que sigui acceptada pels negociadors europeus per mantenir la demanda dels antecedents penals encara que sigui sota un altre format.

N’hi ha més. L’article 10 de la Llei qualificada de Protecció de Dades estableix que “el tractament de dades personals relatives a condemnes i a infraccions penals, o mesures de seguretat connexes, ha de cenyir-se estrictament a les dades que siguin necessàries i només es pot dur a terme quan ho autoritza la Llei o sota la supervisió de les autoritats públiques, amb salvaguardes adequades acompanyades de mesures de caràcter tècnic i organitzatiu”.

I es precisa que únicament es pot portar un registre complet de les dades referides a condemnes i infraccions penals sota el control de les autoritats públiques competents en la matèria. El text és clar i si finalment s’imposa l’opció de l’executiu farà falta una reforma de la llei.

La cap de l’APDA, Resma Punjabi, es va manifestar en aquest sentit l’estiu passat. La resposta del cap de Govern, Xavier Espot, va ser demanar a la cap que de moment sigui prudent i que estigui en espera de quin serà el resultat final. En la darrera reunió d’Espot amb el vicepresident executiu de la Comissió Europea, Maros Sefcovic, sobre la taula hi va haver l’estat d’avançament de la solució en matèria de lliure circulació de treballadors, que manté un sistema de quotes i un sistema de verificació dels antecedents penals.

Europa ha acceptat un model de quotes vigent durant 10 anys i de renovació automàtica. La demanda dels antecedents penals, encara que al principi era vista amb desgrat, sembla encarrilada.

Pel que fa a la verificació dels antecedents penals, Europa ha acceptat que es demani una declaració jurada als treballadors. A partir d’aquesta base, es farà un control aleatori “sense que s’hagi fixat un percentatge”, va matisar el cap de Govern. Per a professions sensibles, que encara s’estan acabant de llistar, però que inclouran sanitat, educació, professions liberals i sector financer, els controls seran sistemàtics. “És una solució assumible i el percentatge de persones que no quedaran subjectes al control és molt baix”, va dir el líder demòcrata, que va confirmar que seran les empreses les que demanaran els penals. També sota el concepte d’ordre públic es mantindran les mesures de policia administrativa. “Serà un acord més restrictiu que el que s’aplica a altres estats membres”, va explicar Espot. És a dir, es manté la denegació d’entrada, foragitaments i expulsions.

Per la seva banda, la Cambra de Comerç i l’expert Joan Ruiz Valero han elaborat un informe sobre les eines jurídiques andorranes per una immigració escollida en el marc de l’actual negociació de l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea, en què es proposa fixar un sistema de punts per atorgar el permís de residència i treball en el marc de la lliure circulació de persones. La proposta preveu els antecedents penals del candidat. “Una inscripció als antecedents penals del candidat pot fer reduir el nombre de punts màxims previst (en aquest 50) en relació amb els candidats que tinguin un expedient en blanc”, s’assenyala al text.