Aval al retorn d'una treballadora del SAAS a una plaça inferior

La sala civil del Tribunal Superior de Justícia considera que una treballadora d’una parapública, concretament del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), pot reingressar a una plaça d’inferior categoria de la que ocupava quan es trobava en una situació d’excedència voluntària com a tècnica administrativa. La treballadora va sol·licitar el reingrés a la indicada plaça, petició que va ser denegada en considerar-se que el lloc de treball vacant corresponia a una categoria inferior a la que ostentava la interessada, i que el reingrés només es podia fer a una plaça del mateix nivell, segons l’article 56 del Reglament del personal del SAAS. La plaça era la d’administrativa de l’Àrea de persones adscrita a la Direcció Econòmica i de Recursos Generals dels SAAS.

La dona va interposar demanda contra la parapública, en què impugnava la resolució del Consell Directiu del 17 de setembre del 2020, que va desestimar el recurs formulat contra la decisió del comitè de selecció del procés convocat per a la cobertura d’una plaça administrativa en aquesta àrea. La sentència del 28 juliol de l’any passat de la Batllia va estimar la demanda, declarant la nul·litat del procés selectiu de referència, en no haver-se respectat la preferència de l’agent, que es trobava en situació d’excedència i havia sol·licitat el reingrés a la plaça esmentada.

La representació lletrada del SAAS va presentar recurs contra la decisió de la Batllia en considerar que la parapública disposa del seu propi reglament de personal –en aquest cas no procedeix l’aplicació subsidiària de la Llei de la funció pública–, que només preveu el reingrés a una plaça de la mateixa categoria i no d’una categoria inferior. El SAAS també assegurava que la dona no va acceptar de forma expressa i inequívoca la renúncia al seu salari anterior, ja que era tècnica administrativa quan va passar a la situació d’excedència, i pretenia reingressar en un lloc de categoria inferior.

Igualment considerava que l’informe del comitè de selecció era molt detallat i motiva minuciosament els mèrits de cada candidat i la seva puntuació. “En tot cas, sí que es considera que el plec de bases és molt ampli i no detalla de forma suficient la forma en què s’havien de valorar els mèrits, fet que donaria lloc a la nul·litat de l’adjudicació de la plaça, però no al nomenament de la interessada.”

La treballadora sol·licitava que es confirmés la sentència apel·lada en considerar que en tot allò que no estableix el Reglament del personal del SAAS, s’ha d’aplicar la Llei de la funció pública com a supletòria i que aquesta té un rang superior al reglament, de manera que aquest no pot contradir-la. Afegia que l’agent havia ocupat anteriorment el lloc de treball d’administrativa que coneixia perfectament. També argumentava que el concurs de mèrits va consistir en una mera entrevista, i no es justifica perquè l’agent no seria apta per ocupar un lloc que havia desenvolupat anteriorment, amb l’afegit que té preferència per raó de ser andorrana.

Els magistrats del Superior tomben el recurs de la parapública en considerar queencara que el Reglament de personal del SAAS només contempla el reingrés a una plaça de la mateixa categoria, s’ha de considerar que l’aplicació de la legislació general de la funció pública és possible, en qualitat de supletòria, no només en defecte de normativa pròpia de l’entitat parapública, sinó també quan aquesta és incompleta o parcial, ja que la finalitat d’aquest precepte és integrar les carències o omissions que presenti la normativa aplicable en cada cas, establint així un marc general homogeni per al conjunt del personal del sector públic que anuncia aquell precepte. “En conseqüència, la sol·licitud de la interessada per tal de reingressar en una plaça administrativa era admissible, d’acord amb la Llei de la funció pública, d’aplicació supletòria en aquest cas.”

Sobre el fet que la representació del SAAS al·legués que l’agent no havia renunciat expressament al sou que li corresponia pel lloc que ocupava abans d’agafar l’excedència, els magistrats consideren que la renúncia no és un requisit necessari perquè la llei diu que “en aquest supòsit, el funcionari o treballador públic indefinit percep les retribucions corresponents al lloc de treball de classificació inferior. D’aquesta manera, el sol·licitant passa a percebre de forma automàtica les retribucions de la plaça de categoria inferior, i això per ministeri de la llei i com a conseqüència de la seva petició, sense necessitat de renúncia expressa a la diferència salarial.”