OBSERVATORI DE LA INFÀNCIA
El servei de salut mental tracta un miler de menors
L’àrea registra 6.087 visites de persones d’entre zero i disset anys durant el 2022, moltes més respecte a les 4.100 del 2021
L’àrea de salut mental de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell va rebre l’any passat 1.008 usuaris d’entre zero i disset anys que van generar un total de 6.087 visites a les consultes externes, un increment molt elevat respecte al 2021, quan van ser 4.100. 2.057 consultes van ser d’infants menors de deu anys, xifra que representa un 46% més dels 1.412 de l’any anterior, i 4.030 van ser d’adolescents d’entre 11 i 17 anys, prop del 50% més respecte als 2.688 del 2021. Pel que fa al primer grup d’edat, van prevaldre els 256 nois respecte a les 130 nenes, més de la meitat, mentre que en el segon grup es va estabilitzar entre els 314 nois i les 308 noies.
Les xifres van ser presentades amb motiu de l’estudi de l’Observatori de la infància elaborat per Andorra Recerca + Innovació, juntament amb Unicef, per evidenciar l’increment en el nombre de consultes entre els menors d’edat. Són les xifres més altes dels darrers cinc anys, quan el nombre de consultes ha oscil·lat entre un mínim de 1.343 el 2020 i un màxim de 1.516 el 2019, i que representa prop del 8% de la població infantojuvenil del país. “Vuit de cada 100 infants són pacients, és un percentatge important”, va explicar el cap del servei de salut mental de l’hospital, Carles Mur.
Mur va qualificar l’increment de les visites com a “previsible” pels efectes que va deixar la pandèmia l’any 2020 i que es van allargar fins al 2021, any en què es va detectar la darrera onada, però també va alertar de l’augment del nombre d’adolescents que fan un abús de la tecnologia i les pantalles digitals. Això suposa una de les principals causes dels trastorns que afecten l’estat d’ànim, com l’angoixa, la depressió o l’estrès. Segons ell, és un hàbit “amenaça” que provoca sedentarisme en els joves i, per tant, comporta un perill per a la salut física, com el sobrepès, i la mental. Un 32% dels pacients tenen algun diagnòstic afectiu de l’estat d’ànim, sent l’insomni el símptoma més clar per detectar-ho.
L’estudi indica que els trastorns no varien amb els anys, però sí que hi ha una tendència que un nen tingui múltiples diagnòstics. “La majoria dels nens reben més d’un diagnòstic, entre dos o tres”, va explicar Mur. Els altres trastorns freqüents són els del comportament a causa de l’ús de substàncies tòxiques, prop del 12,50%, els esquizotípics i delirants, en un 6,25%, i altres com la hiperactivitat o l’angoixa, que ocupa el 50% restant.
Tot i l’increment de les consultes externes, no es va realitzar cap hospitalització durant el 2022 a banda de les 54 que ja eren efectives el 2021 i tampoc es va registrar cap temptativa de suïcidi, una millora respecte a les nou del 2021 i les dues del 2020. Mur va celebrar aquestes dades explicant que l’objectiu és que l’hospitalització sigui “l’últim recurs, que cap nen o nena arribi a un ingrés” i que per prevenir-ho cal potenciar els recursos. A hores d’ara, queda pendent ampliar el personal de l’hospital amb la incorporació d’una psicòloga a l’àrea infantojuvenil, un terapeuta ocupacional i una educadora social.
30 INFANTS VAN SER VÍCTIMES D'ALGUN TIPUS DE VIOLÈNCIA DOMÈSTICA L'ANY PASSAT
Les dades de l’Observatori de la infància del 2022 elaborat per l’AR+I, juntament amb Unicef, mostren que 30 menors de zero a disset anys van ser víctimes d’algun tipus de violència domèstica i identificats per la policia. Això suposa un 23,9 per cada 10.000 nens, un punt per sobre de la xifra de l’any anterior i quasi el doble de la del 2020, quan van ser 29 i 18 infants, respectivament. L’estudi també exposa que van ser 15 els menors víctimes d’algun delicte contra la llibertat sexual, una baixada d’acord als 19 del 2021, mentre que 13 adolescents entre els 11 i els 17 anys van patir algun tipus de violència en l’àmbit escolar, també una davallada respecte al 2021, quan en van ser 15. De fet, un 5% dels alumnes de segona ensenyança del curs passat indica que han patit algun tipus d’assetjament en persona a l’escola, mentre que un 3% tenen la percepció d’haver patit ciberassetjament.