DEBAT D'HABITATGE
Més 'rebaixes' a la llei Marsol
Els grups de la majoria anuncien l’allargament de les pròrrogues un mínim de tres anys
El debat de l’habitatge activat des del grup de Concòrdia i pel liberal Víctor Pintos va evidenciar la reculada del Govern en el projecte de llei que en un principi havia de portar a terme una descongelació progressiva dels lloguers i suposava el punt final en la intervenció del mercat. Així, una de les modificacions anunciades des dels grups de la majoria va ser l’allargament de les pròrrogues un mínim de tres anys. En la seva intervenció, el president del grup parlamentari de Demòcrates, Jordi Jordana, va asseverar que la mesura es tancaria properament en la comissió legislativa: “L’objectiu –va explicar– és donar la seguretat als ciutadans i arrendataris que no hauran de marxar de casa seva, independentment de si han rebut una carta o no.” Una mesura que, segons Jordana, es complementa amb el fet que la pròrroga es realitzarà de forma automàtica, tal com ja s’havia anunciat.
Però a banda de l’actuació més immediata, el cap de Govern va desglossar un full de ruta per atacar les diferents problemàtiques que a parer de l’executiu incideixen en la crisi de l’habitatge: des dels pisos turístics, fins als immobles buits, passant pel paper més actiu que considera que haurien de tenir els comuns. I amb la mà estesa a l’oposició, com ara acceptant impulsar el registre de la propietat o posar fre a les segones residències. A l’acabament d’una sessió maratoniana i abans que no s’exposessin les 21 propostes de resolució presentades pels grups parlamentaris, Espot es va congratular del resultat del debat monogràfic que es va desenvolupar sense incidències, malgrat que mig miler de persones van tornar a fer palès el gran neguit que provoquen les dificultats de l’accés a un habitatge i aquest cop a les portes del Consell General. “Marxo amb una sensació optimista, positiva, de cert confort després d’haver-los escoltat. No només per les formes, també pel fons. És un senyal positiu, d’esperança, encoratjador per al conjunt de la ciutadania malgrat que queda molta feina per fer”, va asseverar Espot. Ara queda per saber si neutralitza el moviment ciutadà.
Després d’una primera intervenció al matí i d’escoltar les intervencions dels grups parlamentaris, Espot va exposar la recepta governamental recollint algunes propostes dels rivals. Per exemple, va compartir amb Andorra Endavant la necessitat d’obrir una oficina per resoldre qualsevol dubte legal als inquilins i va ser molt crític amb aquells propietaris que estan enviant cartes anunciant rescissions de contracte quan saben que no es podran materialitzar. Estan “al límit del mòbing immobiliari”, va denunciar, advertint que es plantegen sancions per aquestes maneres de procedir. També va recollir el guant de Concòrdia amb relació a la limitació de segones residències d’estrangers, apuntant que “ho podem parlar”, i que l’acord d’associació no ha de ser un problema perquè Malta ja té una limitació d’aquest tipus. I es va avenir a crear el registre de propietat. Però Espot va fer especial èmfasi en la necessitat d’actuar sobre els pisos turístics, que ara mateix són 2.700 amb llicència, que representen l’11% del parc immobiliari. Per a Espot, la solució passa per establir una proporció màxima de l’habitatge d’ús turístic en la línia d’altres països com Suïssa i acabar amb el fenomen dels pisos turístics barrejats amb habitatges residencials en un mateix bloc. Sobre els pisos buits, va advocar per incentivar la seva sortida al mercat i va proposar un fons amb aportacions públiques i privades que serveixi per cobrir impagaments del lloguer.
El líder de l’executiu va apuntar que es matindran els incentius fiscals per a propietaris que destinin un immoble al lloguer i va mostrar-se crític amb la manca d’implicació comunal en aquest àmbit, el de les bonificacions, obrint la porta a modificacions legislatives que “també obliguin els comuns a implementar mesures d’estímul en matèria urbanística i fiscal”. I va plantejar mecanismes per forçar cessions de terreny comunal per a habitatge públic, com està previst per a infraestructures energètiques, “i no estar pendents de si el comú té ganes o no de cedir-lo”.
La presidenta del grup parlamentari d’Andorra Endavant, Carine Montaner, va ser la més entusiasta amb l’executiu. “El Govern m’ha demostrat voluntat política per arreglar aquest tema. Tenim tres anys per fer-ho”, va indicar referint-se als tres anys de pròrroga del lloguer. La presidenta del grup socialdemòcrata, Judith Salazar, va celebrar que la pròrroga mínima s’ampliï a tres anys recordant que la seva proposta era de dos anys: “Si són tres, a bodes em convides, millor, dona més tranquil·litat.” El president del grup de Concòrdia, Cerni Escalé, no va amagar el desencís perquè la seva proposició de llei d’inversió estrangera hagi quedat en un calaix ni tampoc que li molesta que li retreguin la no presentació d’esmenes al projecte de llei que prorrogarà els contractes –la més incisiva durant el primer torn de paraula va ser justament la líder d’Andorra Endavant–, quan ja ha explicat el seu posicionament. En tot cas, va indicar que “m’agradaria insistir en totes aquelles coses que compartim”, i va indicar des del registre de la propietat fins a les mesures per evitar mòbing immobiliari o que s’inclogui el parc immobiliari públic entre els projectes d’interès nacional de la Llei del sòl. Sobre les pròrrogues, va deixar clara la posició: “La pròrroga de tres anys és un termini que ens sembla raonable, però és important decidir increments per l’IPC associats.”
La votació de les 21 propostes de resolució, però, va deixar clara la distància entre algunes de les propostes que defensa el principal partit de l’oposició i la majoria parlamentària, que li va tombar les relatives, per exemple, a incrementar el gravamen d’ITP en funció del nombre de propietats del comprador o una llei que obligués a posar el mercat pisos buits. Però una majoria (i totes les del PS i Andorra Endavant) van passar el filtre –algunes transaccionades– i impliquen des de la creació del registre de la propietat fins a l’aprovació d’un índex de preus de referència, impulsar una llei sobre l’habitatge digne o l’increment de la dotació pressupostària destinada a habitatge públic (aquesta darrera de Concòrdia, que aposta per diposar d’almenys 700 immobles al parc públic aquesta legislatura). Partint d’aquestes demandes aprovades l’executiu també es compromet a revisar el programa per ajudar a la compra d’un habitatge que ha tingut uns resultats més que modestos que Espot va admetre i va atribuir a l’actual conjuntura. La votació de les propostes tancava un debat que va arrencar a les 9.30 i va acabar passades les 23 hores.
LES ACCIONS
1. MÉS PRÒRROGA I AUGMENTS LLIGATS AL SOU
La pròrroga mínima dels contractes serà de tres anys i hi haurà pujades del lloguer, però Espot va assegurar que també s’incrementaran els sous.
2. LIMITACIÓ DELS HABITATGES D’ÚS TURÍSTIC
Els pisos turístics representen un 11% del parc immobiliari i es vol prohibir que puguin compartir edifici amb habitatges residencials.
3. INCENTIUS PER FER AFLORAR PISOS BUITS
S’advoca per la fórmula dels incentius per fer aflorar pisos buits. El Govern tambéplanteja un fons publicoprivat per cobrir impagaments del lloguer.
4. IMPULSAR EL REGISTRE DE LA PROPIETAT
Una de les propostes de resolució votades per unanimitat insta al Govern a crear el registre de la propietat en un termini de 18 mesos. Ja s’hi està treballant.
5. ÍNDEX DE PREUS DE REFERÈNCIA DEL LLOGUER
A proposta dels socialdemòcrates, el Govern també haurà de treballar en un índex de preus de referència del lloguer i una llei del dret a l’habitatge.