El 32% de famílies monoparentals no pot pagar la calefacció

L’estudi de l’Observatori de la infància del 2022 elaborat per Andorra Recerca + Innovació (AR+I), juntament amb Unicef, mostra que les famílies monoparentals són les que presenten una situació econòmica més desfavorable i es troben amb més dificultats per fer front a les despeses domèstiques. De 45 llars computades, el 71% va indicar que la seva situació econòmica és regular o dolenta, el 57% i el 14%, respectivament, i la meitat va reconèixer tenir complicacions per arribar a final de mes, el 55%.

Segons l’estudi, les parelles amb fills, les famílies monoparentals i els que viuen sols són els més afectats en la privació de material en l’entorn domèstic, i destaca la situació de la monoparentalitat com la més agreujada. El 47% no pot fer front a una despesa imprevista de 1.050 euros, la xifra més elevada respecte al 24,5% de les parelles amb fills i del 37% dels que viuen sols. El 32% no es pot permetre mantenir la llar a una temperatura adequada quan fa fred, molt per sobre del 23% de les persones que viuen soles, i el 10% va assegurar no poder permetre’s menjar carn, pollastre o peix cada dos dies, també superior al 9% dels que viuen sols.

L’investigador de l’AR+I, Joan R. Micó, va explicar que la monoparentalitat està més condicionada per una “qüestió estructural”, ja que s’han de fer càrrec dels fills en solitari i amb un únic sou, i va insistir que la privació de material i la qualitat de vida és agreujada per l’increment del cost de la vida, com l’alimentació o l’habitatge. El director d’Unicef, Albert Mora, va afirmar que “preocupa absolutament si mirem els salaris i els lloguers”. Un informe elaborat per l’AR+I al mes de juny sobre la criança de fills entre els zero i els disset anys va indicar que els principals àmbits de despesa són l’alimentació (un 21%), l’habitatge (un 19%) i les despeses extraordinàries (un 13%).

En aquest sentit, les dades de l’Observatori de la infància mostren que el 47% de les llars monoparentals no poden permetre’s una setmana de vacances l’any, la taxa més elevada de les tipologies familiars i que és seguida pel 30% dels que viuen sols i pel 21% de les parelles amb fills. “Quan parlem de les famílies monoparentals, quasi el 50% té més dificultats i privacions”, va explicar Micó. L’investigador va afegir que la monoparentalitat té més “pressió” per acollir-se al sistema d’ajuts del Govern respecte als països veïns. La xifra més actualitzada de la despesa pública en educació sense ensenyament superior és el 2,9% l’any 2021, dues dècimes per sota del 3,1% d’Espanya i del 4,2% de França.

EL COST DE CRIANÇA COM A IMPEDIMENT PER TENIR FILLS

L’estudi de l’Observatori de la infància del 2022 d’Andorra Recerca + Innovació i Unicef va deixar clar que la taxa de natalitat es manté a la baixa amb una caiguda del 7,1% de la població entre zero i disset anys i una davallada del ritme de naixements, un 6,2 per cada 1.000 habitants respecte al 6,3 del 2021. Les dades indiquen que el 15,4% de la població andorrana és menor d’edat, una xifra que se situa per sota del 18,1% de la mitjana europea i que representa la més baixa d’Europa. El director d’Unicef, Albert Mora, va mostrar la seva preocupació pel ritme descendent d’infants, i ho va atribuir al cost de la criança que, segons l’informe elaborat per l’AR+I al mes de juny, suposa un cost mensual de 747 euros, més de la meitat d’un salari mínim. En aquest sentit, les llars monoparentals han de destinar més recursos econòmics i la situació es veu agreujada quan es tracta de mares. L’informe va mostrar que, de mitjana, hi han d’invertir el 36% del sou, quasi 10% més respecte al 28% dels homes. Mora va aclarir que el cost de la vida “explica la baixa natalitat” i, per tant, la tendència dels joves a tenir cada vegada menys fills o no tenir-ne, ja que el grup d’edat més afectat són els menors de cinc anys, amb una caiguda màxima del 40,7% pels infants de zero anys.