Les 'gangues' immobiliàries

L’habitatge és el principal maldecap dels ciutadans i també dels governants, que no acaben d’encertar la fórmula per aconseguir com a mínim una frenada de preus immediata que permeti que altres actuacions a mitjà termini puguin donar els resultats que s’esperen. És un mercat especulatiu sobre el qual s’ha hagut d’actuar per evitar casos dramàtics i increments inadmissibles, però l’ambició d’alguns propietaris no té límits i una simple ullada en alguns portals del sector permeten detectar fàcilment uns lloguers abusius que freguen la usura.

A internet es poden localitzar moltes males experiències de persones que han intentat trobar un lloguer. En xats com DenunciAND també n’hi ha molts casos que s’han viscut en persona. Una dona, per exemple, narra que té un sou net de 1.700 euros i que li han denegat el lloguer d’un pis de 700 euros mensuals. Va enviar els punts de la CASS i el passaport, i la resposta de l’agència és la següent: “Hola... Perdona, però veient els teus punts de la CASS, la propietat no vol que el lloguer suposi més del 35% del sou de l’inquilí, i ara mateix no compleixes amb aquest requisit”.

L’enginy és imprescindible per treure’n el màxim profit, encara que s’hagi de trossejar per augmentar-ne la capacitat. Això exactament ha fet l’arrendador d’un pis a Arinsal: reformes en un pis de tres habitacions per a cinc persones, i gràcies a una divisió més al menjador s’hi poden incloure més lliteres i l’ofereix per a 12 persones, ja que en algunes habitacions n’hi ha dues, de lliteres. El mòdic preu de 450 euros per persona inclou un petit bany, una cuina petita de dos fogons i una nevera. La necessitat dels nouvinguts fa que abusos com aquests tinguin sortida en el mercat. I no n’és l’únic cas, sinó que hi ha –no tots els propietaris, evidentment– que esprem al màxim fins a convertir l’apartament en un pis pastera.

El cost de l’habitatge és un problema social. Els joves no es poden independitzar perquè no poden afrontar una hipoteca ni troben un lloguer assequible, i algunes parelles posposen tenir un fill perquè és una despesa important i prefereixen esperar temps de bonança, si arriben. El debat maratonià de dijous passat, amanit amb una concentració popular de protesta, és l’exemple del conflicte polític i social que comporten les dificultats per trobar un lloc per viure, fins al punt que el cap de Govern va amenaçar amb possibles sancions als propietaris que amb cartes intenten intimidar els inquilins.

Ara bé, quan es tracta d’un lloguer nou, poc s’hi pot fer. És l’oferta i la demanda. I amb l’oferta es pot demanar la lluna si algú està disposat a pagar. A tall d’exemple, i n’hi ha molts als principals portals immobiliaris, es pot trobar un pis al Balcó d’Ordino que costava 800 euros al mes i ara es pot ocupar per només 1.800.

Mentre un creador de contingut com Javi Linares exhibeix el seu pis de 5.500 euros mensuals a YouTube, més de mig miler de manifestants protesten a la plaça del Consell General demanant un habitatge digne. Les dues Andorres.

A l’avinguda Sant Antoni de la Massana s’ofereix un apartament (de temporada) de 50 metres quadrats per a quatre persones per 1.800 euros. A la carretera del Forn de Canillo hi ha una opció de 2.500 euros. Es tracta d’un pis de tres habitacions de 110 metres quadrats. Té una taula de menjador convertible en billar i si fa falta el pàrquing, s’hi han de sumar 100 euros mensuals.

Una altra proposta, aquesta també de 50 metres quadrats, més econòmica que la de la Massana. Zero habitacions i un bany per 1.100 euros. El centre d’Andorra o d’Escaldes són zones exclusives. Per 2.460 euros es pot llogar un pis al centre de la capital. Almenys és ampli, amb 130 metres quadrats. Més petitet, de 50 metres quadrats a Escaldes-Engordany, per 1.100 euros, però amb el luxe d’una habitació. Si es prefereix Sant Julià, hi ha una oferta disponible de 1.000 euros. Convé saber que l’espai és de 38 metres quadrats.

Si a algú li agraden les bones vistes, per 1.900 euros pot viure en un apartament de 90 metres quadrats, o pagar 3.000 euros mensuals per gaudir d’un cèntric àtic a Andorra la Vella de 80 metres quadrats. 2.200 euros es demanen per a un lloguer de temporada a Encamp, en un pis gran de 130 metres quadrats, i de nou a la capital es pot optar per un més reduït (75 metres quadrats) de 1.700 euros cada mes.

Es poden mostrar moltes més ofertes que no estan a l’abast de tothom, però que se suposa que acaben llogats. No és possible parlar d’un llindar. Qui té un contracte antic, té un tresor, per ara. I cal pregar perquè les mesures en què els polítics treballen funcionin, perquè si ha de regular el mercat, ja se sap quin és l’escenari, deixant clar que hi ha propietaris que saben on és el límit.