Assetjament a temporeres en apartaments compartits

A les penúries que han de passar els treballadors temporers a Andorra durant la campanya d’estiu, s’hi ha d’afegir un problema que està passant desapercebut, que no consta enlloc, però que és real i es repeteix amb massa freqüència, com són les insinuacions de tipus sexual o directament l’assetjament que pateixen algunes temporeres.

El fenomen, malauradament, no és una excepció, sinó que és molt habitual, encara que no constin denúncies per part de les afectades, bàsicament per les seves circumstàncies puntuals i perquè prefereixen suportar aquestes actituds delictives abans que afrontar els problemes que els comportaria treure a la llum el comportament d’aquestes persones.

Hi ha dos tipus d’assetjadors. D’una banda, propietaris que lloguen una habitació a una noia amb la intenció d’entaular-hi un vincle sexual aprofitant la convivència a la mateixa llar. Algunes argentines han exposat les seves males experiències a les xarxes i es pregunten si això és habitual a Andorra. Les respostes majoritàries són que sí. El segon perfil, el més freqüent, és l’assetjament dels mateixos companys de pis, que no tenen cap mena de mania a l’hora d’intentar aconseguir sexe sense que l’altra part hagi fet cap insinuació ni apropament en aquest sentit.

Encara que sembli estrany, aquest és un problema important que pateixen les noies, majoritàriament argentines, que es desplacen a Andorra per treballar en el sector de l’esquí.

Ho reconeix Marcelo Ponce, president de l’Associació d’Argentins, que explica que és conscient d’aquest greu problema, però que les dones intenten esquivar i suportar per no perdre l’habitació, sovint compartida, tenint en compte les dificultats que hi ha a Andorra per aconseguir un allotjament, temporal o no, tant per l’escassetat com pels preus abusius.

Ponce precisa que ha exposat aquesta situació a l’Institut de les Dones com al Servei d’atenció a les víctimes de violència de gènere (telèfon 181). I per cert, comenta que va tenir certa dificultat de comunicació amb aquest darrer.

Les noies es troben amb grans dificultats per sentir-se protegides. Si acudeixen a la policia no disposen de proves i és la seva paraula contra la del presumpte assetjador. Ponce afirma que per a elles és com “viure preses en llibertat”, ja que acostumen a tancar-se a l’habitació i no fan ús de les zones comunes per no trobar-se amb l’assetjador. Fins i tot s’han donat casos d’assetjaments a dones davant de la seva parella.

MARXAR

L’opció més fàcil seria marxar, però tal com està el mercat immobiliari gairebé cap opta per aquesta possibilitat, ja que tenir un sostre per dormir és una de les principals preocupacions dels temporers. Tampoc tenen l’opció d’anar a un altre país per buscar una feina i retornar a l’Argentina no es contempla després de l’esforç que s’ha fet per arribar a Andorra: “Han estat treballant anys i s’han venut pertinences per pagar el bitllet d’avió i poder guanyar diners i estalviar a Andorra”, remarca el portaveu dels immigrants argentins. Quedar-se sense el que s’anomena pis pastera és un drama. L’estació d’autobusos està tancada de nit i un vigilant fa fora qui intenta dormir en un banc de l’andana. Hi ha el cas de treballadors que intenten passar la nit a l’escala d’un edifici on tenen alguna amistat o conegut, que normalment ho rebutja. La policia pot expulsar aquella persona que troba dormint al carrer i que no té una residència fixa, explica Ponce.

Aquest any s’està a l’expectativa per veure si es reprodueix l’arribada massiva de l’hivern passat que va comportar una situació molt complicada. Des de fa dos divendres està arribant molta gent, ja que l’inici de la temporada està a prop encara que, ressalta Ponce, “la majoria ho fa amb una feina pactada o una entrevista laboral concertada”.

LA SORPRESA DE LA FEINA PACTADA

Els temporers afronten dificultats a l’inici de la temporada. Darrere de cada persona hi ha moltes històries. Una d’elles, segons explica una jove, és que en arribar a Andorra va anar a l’hotel on en teoria s’havia d’incorporar, amb precontracte sota el braç. La decepció va ser gran quan li van comunicar que el seu lloc de treball ja estava ocupat per una altra persona que havia triat el director i que el subdirector, amb qui va parlar, no hi podia fer res, tot i el contracte acordat amb recursos humans.