El sostre per apujar els lloguers es fixa en vuit euros el metre quadrat

La comissió legislativa d’Economia té pràcticament enllestida la nova versió de la llei d’arrendaments que s’aprovarà el dia 30. La part que més debat ha comportat ha estat la dels increments i ahir va quedar tancada amb un ampli consens, segons van explicar fonts de la comissió. El sostre s’ha fixat en els lloguers en què es paguen vuit euros o més per metres quadrat, que quedaran congelats l’any que ve, i que segons els càlculs dels parlamentaris afectaran la gran majoria d’habitatges que estan llogats.

A partir d’aquí s’ha confeccionat una graella perquè els arrendaments més baixos tinguin un increment generós. Tots els inquilins es beneficiaran de la pròrroga de tres anys que ja es va acordar la setmana passada al Consell General. Avui la comissió ha de deixar el text enllestit, bàsicament l’exposició de motius que estigui en sintonia amb les modificacions que s’han fet i que s’aprovaran en un Consell General el dia 30, i no dijous vinent com s’havia anunciat.

Finalment hi ha hagut sintonia. S’aplicarà una graella en funció del preu per metre quadrat. Si són vuit euros o més es manté la congelació. Per sota de sis euros l’augment serà de l’IPC més un percentatge afegit del 4%. Entre sis i set euros, només s’apujarà el que marqui la inflació, i entre set i vuit euros l’increment serà del 4%, un percentatge inferior a les previsions de l’IPC per al 2024, que el situen en un 5,1%, segons es va detallar a la comissió. Aquesta fórmula només serà vigent el primer any. El següent es podrà aplicar una pujada de l’IPC.

Pel que fa a les pròrrogues, s’aplica una fórmula en funció de l’any que va ser signat el contracte de lloguer, de manera esglaonada i de forma que totes finalitzin al llarg del 2027.

La llei de mesures d’estímul i d’estabilitat del mercat d’arrendament d’habitatges haurà de ser objecte d’una altra revisió el 2007. Llavors s’haurà de fer un balanç i verificar si les actuacions han funcionat o bé si és necessari mantenir restriccions perquè no hi ha hagut un canvi rellevant.

La mesura pactada ahir suposa que els lloguers més baixos són els que més augmentaran, quelcom que no agrada a Concòrdia, que va defensar que això suposa castigar les rendes més baixes i les famílies més vulnerables. La resta de grups van sostenir que es tracta de no penalitzar més l’arrendador que ofereix un preu per sota de mercat i que porta anys sotmès a les mesures de restricció que no li permeten fer una actualització.

Les pròrrogues, com va avançar el cap de Govern, Xavier Espot, seran automàtiques de tres anys, i les cartes que puguin rebre els inquilins per part dels propietaris no tenen cap validesa, ja que en alguns casos s’intenta intimidar per intentar aconseguir un augment. També en aquest cas s’ha elaborat un sistema esglaonat perquè, independentment de l’any quan es va signar el contracte d’arrendament, totes les pròrrogues caduquin el 2007, en mesos diferents en funció de quan van entrar en vigor els contractes.

Les pròrrogues es poden trencar en els casos que ja s’havien previst: si es vol recuperar el pis per a ús propi o per a un familiar, per cedir-lo al Govern per a fins socials o si és obligat fer-hi obres estructurals.

El cap de Govern va reconèixer la setmana passada que els preus dels nous lloguers han patit una escalada evident, i va posar sobre la taula l’evolució des del 2021, quan el preu estava a vuit euros el metre quadrat, el 2022, en què el preu ja va pujar a 10 euros, per arribar al 2023, on als portals web anuncien ofertes de lloguers de fins a 120 euros. Per Espot, un dels factors que han contribuït a aquesta pujada, a banda de la inflació o l’orografia del país, és el creixement de la població.

Espot va insistir que el Govern és conscient de la problemàtica de l’habitatge, una situació que “és complexa i no es pot abordar amb una única solució”, i va admetre que mesures com l’allargament de les pròrrogues servien per “atacar els símptomes, però no per curar la malaltia”.

També els pisos buits tindran una major pressió. L’impost, que en el redactat actual fixa un impost de 20 euros per metre quadrat, passa a 50 euros, tal com va demanar el PS. Quant als allotjaments turístics, s’inclouen cases i xalets a la moratòria de noves llicències.

Aquests canvis haurien d’anar acompanyats d’un full de ruta que va ser marcat al darrer Consell a través de les propostes d’acord. El compliment dependrà en gran part de la convicció de l’executiu i el grup de la majoria.