Els propietaris portaran la llei Marsol al Constitucional

A la llei de mesures d’estímul i d’estabilitat del mercat d’arrendament d’habitatges li queda un llarg recorregut, envoltat de polèmica i amb el rebuig de les parts implicades, tot i l’ampli consens polític que s’ha aconseguit després de la decisió de l’executiu de dialogar amb totes les forces parlamentàries. L’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI) està decidida a acudir al Tribunal Constitucional (TC) perquè aquest es pronunciï contra un intervencionisme que considera impropi d’un país com Andorra. Encara que des de l’associació es va declinar ahir fer declaracions, fonts properes van confirmar que s’han iniciat els estudis legals per intentar que el TC acabi amb unes pròrrogues i una imposició de preus que els propietaris consideren inadmissibles.

Abans, evidentment, ha de superar l’aval parlamentari i ser aprovada pel Consell, un mer tràmit, tenint en compte el posicionament dels grups parlamentaris i el treball que s’ha fet a la comissió legislativa de Finances. Per això s’ha de considerar que l’oposició de l’APBI és contra l’esperit d’una llei que encara no ha vist la llum, però que ho farà dimarts vinent al Consell, segons va explicar ahir la ministra d’Economia, Conxita Marsol. Un cop publicada al BOPA es podran iniciar les accions legals que es considerin oportunes.

Les propostes de pròrrogues automàtiques de tres anys i la congelació de lloguers a partir dels vuit euros el metre quadrat han fet esclatar els membres de l’APBI, que sostenen que ja s’han sobrepassat els límits i que estan cansats de ser vistos com els “culpables” d’aquesta situació, i a més de “ser els dolents de tot el que està passant es vol creure que la solució passa únicament a costa del nostre sacrifici”.

D’aquesta manera descriuen les fonts consultades pel Diari la sensació interna que es viu a l’APBI, dolguda perquè tot i ser un sector que té un pes econòmic important se sent el centre d’una campanya de desprestigi a causa de la crisi de l’habitatge. Els propietaris estan convençuts que la idea de l’executiu de posar al mercat més d’un centenar de pisos de preu assequible no és la solució, i alhora avisen que la gestió que està fent el Govern d’aquest problema està desincentivant les operacions, que veuen una gran inseguretat jurídica i que la compra d’un pis deixa de ser una operació rendible. “Pensen que és millor invertir en altres sectors i sostenen que la política de l’executiu tindrà com a resultat que els particulars deixin de creure en els lloguers”, apunten les mateixes fonts.

El malestar és palpable. Els propietaris defensen que mesures que s’han aplicat en ciutats tensionades com París, Barcelona o Lisboa no funcionen, i lamenten que Andorra, segons ells, segueix el mateix camí. Les fonts remarquen les imatges de persones que viuen en tendes de campanya a la capital portuguesa, i afegeixen que “l’APBI vol contribuir a ajudar, a evitar que això es vegi a Andorra, però s’està anant per la via equivocada”.

“Ser propietari s’ha convertit en un esport de risc”, “portem molt de temps intervinguts” o “el Govern no pot gestionar pitjor el tema de l’habitatges” són conclusions que les fonts asseguren que formen part del sentiment d’un col·lectiu que es reivindica com a empresarial. Les fonts asseguren que els propietaris diuen que estan “molt cremats” i que sense seguretat jurídica o amb la compra de pisos assequibles “a costa dels impostos que paguen els ciutadans no es millorarà res”. La cireteta és un informe que es va encarregar en temps de pandèmia que deia que l’intervencionisme no és legal. Probablement el Constitucional tindrà la darrera paraula.

ELS ARTICLES DE LA CONSTITUCIÓ

L’Associació de Propietaris alhora que reconeix que la Constitució promou l’habitatge digne per als ciutadans, també defensa la propietat privada. Les fonts consultades subratllen que no es pot afirmar de manera genèrica que els “habitatges són indignes a Andorra”. També remarquen que es té la convicció que s’està legislant amb la pressió que suposa tenir unes eleccions en gairebé un mes. L’APBI no va voler fer declaracions si no és a través de preguntes per correu electrònic.