feminisme
Mendoza insta a boicotejar els negocis de la família d'Espot
L'activista ha reiterat al parlament català que el judici que afronta és "contra les dones, contra el feminisme i contra la llibertat d'expressió"
Vanessa Mendoza ha afirmat davant la premsa al parlament català que "un país que està en contra de l'avortament inclús en cas de violació d'una nena és un país que està a favor que ens violin i si ells no respecten els nostres drets, nosaltres no respectarem els seus negocis i demanem un boicot explícit a les perfumeries Júlia i a les seves seus al territori català i espanyol perquè hi esteu contribuint", i ha afegit que són els negocis de la família "del nostre cap d'Estat", en referència a la cadena de botigues propietat de la família del cap de Govern, Xavier Espot. Mendoza ha estat a la cambra catalana perquè hi havia prevista una declaració institucional per donar-li suport i per denunciar la situació dels drets humans que finalment no s'ha fet per falta de consens entre els partits polítics.
La presidenta d'Stop Violències ha declarat en la compareixença d'aquest matí que el que s'ha fet avui a la cambra catalana "és veritable feminisme, incomodar" i ha qualificat com "una llàstima" que no hi hagi hagut declaració institucional. L'activista ha assenyalat que "parlem el mateix idioma, tenim segurament les mateixes tradicions però en canvi no tenim les mateixos drets humans i no només no se'ns considera sinó que se'ns tapa la boca a un lloc tan important com és el vostre parlament". Mendoza ha atribuït la falta de suport a que "hi ha molts interessos velats. Bueno, hi ha casos ... està el Pujol, en fi, totes i tots coneixeu situacions on Andorra ha participat amb els vostres polítics".
Mendoza ha exposat davant els mitjans les peticions que ha indicat volia fer a l'hemicicle. La primera ha estat demanar "que es continuï mirant a Andorra, perquè estem a la vora i aneu a Andorra a comprar perfumets i a esquiar i nosaltres venim aquí a comprar un dret humà com és l'avortament, que ens costa entre 300 i 8.000 euros depenent de l'estat gestacional". I ha reclamat que es miri a la premsa d'Andorra "que porta 4 anys linxant-me a mi" i ha assegurat que el judici que té pendent "és contra les dones, contra el feminisme i contra la llibertat d'expressió. Abans ens penjaven i ara ens jutgen, abans per ser bruixes i ara per ser dones que volem drets".La presidenta d'Stop Violències ha fet una crida per convocar "la gent" a les portes de la seu de la Justícia el 4 de desembre quan es celebrarà la vista "o que pugueu fer incidència als vostres llocs".
Declaració institucional fallida
El cas del judici contra Mendoza ha arribat al Parlament de Catalunya amb polèmica política. Parlamentàries de la CUP, Esquerra Republicana i En Comu Podem han fet una roda de premsa amb ella per denunciar la "vergonya" del cas que afecta a la presidenta d'Stop Violències, que el proper 4 de desembre serà jutjada per difamació i d'enfronta a una multa de 6.000 euros i a haver d'abonar 6.000 euros més d'indemnització. La compareixença també s'ha fet perquè la declaració institucional projectada en suport de l'activista i per denunciar la vulneració de drets a Andorra com a conseqüència de la prohibició d'avortar no ha pogut ser perquè PSC i Junts per Catalunya s'hi han desmarcat.
Segons han explicat, a l'octubre es va aprovar una moció de la CUP en defensa dels drets sexuals i reproductius i que mostrava la solidaritat del Parlament de Catalunya amb "les activistes feministes repressaliades a Andorra" amb el suport de tots els grups excepte "els de dreta i ultradreta, PP, Vox i Ciutadans". Però quan s'ha volgut materialitzar en declaració institucional "ens trobem que Junts i PSC ens diuen que no, quan posem noms i cognoms".
La presidenta de l'Associació de drets sexuals i reproductius catalana, Imma Clarà, ha manifestat que "la Vanessa no està sola. Està amb la campanya de l'avortament amb moltes entitats a nivell català, a nivell estatal, a nivell internacional" i ha afegit que som defensores dels drets sexuals i reproductius "perquè també són drets humans".