La intervenció de BPA ha generat 386 causes judicials des del 2015

Les causes judicials al voltant de la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA) freguen les 400. La dada la va donar ahir al matí la presidenta de l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), Sílvia Cunill, que va comparèixer davant la comissió legislativa de Finances i Pressupost per actualitzar l’activitat de l’ens. I una de les qüestions que va destacar és el volum de litigis als quals ha hagut de fer front. “Gairebé totes les decisions que ha pres l’AREB han estat discutides davant de la justícia i avui podem dir que totes han estat avalades, en primera o segona instància, per la justícia”, va defensar. En concret, dels 386 procediments judicials oberts l’AREB n’era part en 181 i 46 segueixen en curs. Els 205 restants afecten BPA i són conseqüència del procés de resolució, però també d’actuacions anteriors a la intervenció. En aquest cas, 85 segueixen pendents de resolució. Les causes afecten les tres jurisdiccions, administrativa, civil i penal, i són majoritàriament administratives en el cas de l’AREB (144) i civils en el cas de BPA (164).

Cunill va destacar dues de les accions, les de major envergadura instades per Banca Privada d’Andorra: l’acció social de responsabilitat contra els antics administradors de l’entitat que es va entrar el juny del 2019 i que reclama 479 milions d’euros –la mateixa xifra que els antics accionistes reclamaven a l’Estat perquè és la quantitat amb la qual es valora el banc–, i la querella entrada la tardor passada contra antics directius i treballadors per presumptes delictes d’associació il·lícita i activitat bancària il·legal. La primera, va actualitzar ahir Cunill, està aturada per prejudicialitat penal perquè la Batllia ha considerat que primer s’han de resoldre causes d’aquesta jurisdicció abans d’abordar el plet econòmic. La segona ha estat admesa a tràmit després de diferents recursos en contra i està en fase d’instrucció.

Cunill –que va comparèixer un any després d’haver-ho fet per primer cop– va apuntar que el volum de migració de clients és idèntic al de l’any passat. Els que no han pogut provar la licitud dels diners són el 4% que ostenten el 15% dels fons de l’entitat abans que fos intervinguda. El juliol del 2022 es va decidir tancar un procés que “en algun moment havia d’acabar” i es va donar als afectats fins al 30 de setembre per aportar informació. Es van avaluar 29 entregues de documentació que no van comportar cap canvi d’estatus. Culminat el procés de migració “vam veure que potser tocava anar al procediment normal com qualsevol empresa i portar-la a liquidació”. El pas es va fer al maig.

TRANSPARENTS, PERÒ AMB SECRET PROFESSIONAL

El torn de preguntes dels consellers el va obrir Carine Montaner demanant per una qüestió recurrent: per què no són públics els comptes de BPA? Cunill i el lletrat de l’AREB, Francesc Badia, van reiterar que cal distingir entre AREB i BPA i que mentre la primera és una entitat pública que ha de publicitar els seus comptes, la segona es regeix pel dret privat i, per tant, té els comptes auditats i els diposita anualment, però no els ha de fer públics. “Som el màxim de transparents dintre del secret professional a què ens devem”, va defensar Cunill. I Badia va recordar que ara que està en procés de liquidació els comptes i tota la informació estaran a disposició dels creditors, com “qualsevol altra societat que està sotmesa a procés concursal”. La presidenta de l’AREB també va apel·lar al secret professional per no contestar a la pregunta de quants milions d’euros representen el 15% de fons que segueixen bloquejats.