Les posicions de patronal i sindicats són irreconciliables

La CEA i l’USdA van mantenir ahir una reunió tècnica en què es va evidenciar que les dues parts es mantenen fermes i que les cessions per aconseguir un apropament són tan mínimes que ara un acord sembla impossible.

El secretari general del sindicat, Gabriel Ubach, va indicar que estan disposats a fer cessions per aconseguir un pacte en matèria salarial, però que en “una negociació l’altra part també ha de tenir un gest”. De moment tot segueix igual que en la darrera reunió la setmana passada al Consell Econòmic i Social –el dia 16– i l’USdA exigeix un augment de tots els sous en funció de l’IPC. “És més –va apuntar Ubach–, pensem que els increments salarials en funció de la inflació haurien de ser obligatoris per llei”.

L’USdA segueix exigint l’augment de l’IPC més un complement del 2% durant quatre anys, que suposaria que el 2028 els treballadors tindran una tretzena paga. Segons el sindicalista, “som conscients que aquesta paga suposa un esforç per a moltes empreses, i per això proposem un termini de quatre anys perquè s’acabi d’implantar”.

Ubach va afegir que tenen voluntat de dialogar, i la prova és que estan disposats que els sous més alts quedin al marge de l’increment salarial si els empresaris accepten la paga extra. “És un canvi de cromos i ens han d’oferir alguna cosa, si no la patata calenta se la quedarà el Govern i la patronal té més interès en acord que sotmetre’s a l’intervencionisme de l’executiu”.

A les dues parts els separen els percentatges de pujada, els salaris als quals ha d’afectar i l’horitzó temporal. La CEA defensa que la negociació es limiti al 2024 perquè “l’economia és molt volàtil”, i intercedir únicament fins al salari mitjà, que calculen que acabarà l’any prop dels 2.500 euros perquè són les retribucions que “pateixen més la pèrdua de poder adquisitiu”. El director de l’entitat, Iago Andreu, va assenyalar que els sous més elevats “ja entenem que han de ser competitius, però no estem negociant la política salarial de les empreses, sinó uns mínims per a l’any que ve”. En aquest sentit, va apuntar que entenen que personal amb càrrecs directius té ja el poder de negociar amb els caps les pujades salarials que s’escaiguin, una situació de força que no té “qui guanya 1.500 euros”.

Andreu va assenyalar que estan oberts a modificar la proposta. “Ja la vam enfocar perquè fos movible”, va assegurar. La patronal estaria oberta a apujar l’alça l’increment que planteja del 2,5% entre el salari mínim i el mitjà. També, va admetre, per què van fer la proposta quan l’IPC se situava al 6% i ara sembla que acabarà l’any al 5%.

TOTAL DISCREPÀNCIA A FER UN CÒMPUT ANUAL D'HORES A TREBALLAR

Un tema que està sobre la taula, però que difícilment trobarà un punt d’entesa, és el que fa referència a la demanda de la CEA de flexibilitzar el còmput de la jornada laboral, que en aquest moment és setmanal; a trimestral, semestral o anual, tot i que no hi hagi un conveni col·lectiu. El sindicat considera que aquesta proposta és innegociable perquè suposa un pas enrere en els drets dels assalariats. Ubach va definir la proposta amb aquestes paraules: “Volen que l’empleat faci més de vuit hores quan hi hagi un volum de feina important i reduir la jornada en moments de baixa activitat. És a dir, que si algú fa deu hores diàries, les dues hores de més no computen com a hores extres.” Ubach va defensar contundentment que aquestes hores han de ser “voluntàries i pagades com a extraordinàries”. Això de treballar per còmputs anuals no convenç el sindicat, i en tot cas si s’arribés a un acord “el treballador hauria de decidir quins dies tria per fer una jornada més reduïda o festa”. La CEA, en paraules d’Ubach, proposa que aquesta fórmula la decideixi l’empresa en funció dels pics de treball.