El TC ordena indemnitzar els avis que han de ser desnonats
La sentència admet que la recurrent ha vist vulnerats els seus drets a un procés degut i a la defensa
L'àvia amb les pertinences abans del primer intent de desnonament.
Isabel Ruiz i el seu germà s’han apuntat una victòria judicial, però no han pas guanyat el combat. Els dos padrins, de 74 i 72 anys, vivien des de feia temps amb la por de ser desnonats de casa seva, i es van salvar pels pèls el setembre passat perquè la saig va optar per prudència a esperar el pronunciament del Tribunal Constituciona. El passat dilluns ho va fer, estimant parcialment el recurs d’empara que va presentar el seu advocat, Emili Campos.
L’ordre d’abandonar el pis del carrer Callaueta es manté. La sentència del TC considera que l’al·legació sobre la vulneració dels drets a la inviolabilitat del domicili no pot prosperar, ja que en aquest cas es tracta d’una decisió judicial ferma i definitiva. Però a la sentència hi ha molts matisos, alguns que poden ser transcendents per als afectats que viuen en aquest pis des de fa 40 anys i que tenen una situació de vulnerabilitat. El tribunal opina de forma clara, en canvi, que els drets a la defensa de la recurrent s’han vist afectats i que, en conseqüència, “s’han vulnerat els seus drets a un procés degut i a la defensa, reconeguts a l’article 10 de la Constitució”. Els magistrats sostenen que tenint en compte la fase en què es troba la causa amb l’execució en mans de la saig, “la millor manera per reposar la recurrent en la plenitud del seu dret, a més del reconeixement d’aquesta vulneració, és la declaració del seu dret a rebre una indemnització en la quantia que determini la jurisdicció ordinària”. Per tant, el TC admet en l’escrit que Isabel i el seu germà Antonio –que necessita la cura d’Isabel– no ha estat just.
El desnonament no s’atura. El Constitucional manté que la recurrent no impugna en el seu recurs d’empara el contingut de la sentència ferma i definitiva de l’11 de novembre del 2021, en la qual es resol l’obligació de retornar la possessió de l’immoble. El Constitucional hi mostra incredulitat, perquè l’aute d’execució va ser dictat el 9 de novembre del 2022 i va ser notificat a la recurrent el 16 de novembre. El termini per exposar la seva oposició finalitzava 13 dies hàbils després –el 3 de desembre–, “quan la decisió preveia la data de l’1 de setembre per a l’execució forçosa, circumstància que duia a la infracció efectiva del termini per a l’oposició eventual de la recurrent”.
En canvi, pel que fa a la vulneració de la propietat privada, l’alt tribunal afegeix que els béns van ser voluntàriament abandonats per la recurrent i es trobaven a disposició del propietari després de l’expulsió per “la simple conseqüència de la decisió mateixa de la dona” i, per tant, no comporta “de cap manera” una vulneració. El desnonament d’Isabel Ruiz s’hauria hagut de dur a terme el desembre passat, però el dia abans de fer-se el Tribunal Constitucional en va dictar la suspensió. La causa del desnonament no apunta, en teoria, a cap impagament.
L'INTENT DE LA SAIG I L'ATURADA DE L'ORDRE
La saig Lourdes Alonso es va presentar el setembre passat a l’hora indicada al domicili dels dos germans que litiguen per evitar ser desnonats. Ho va fer acompanyada de dos policies, un serraller i la treballadora d’Afers Socials, i va comunicar als dos germans que tenia una ordre d’execució. Va entregar un document amb data del dia anterior en què s’explicava que s’havia adoptat la decisió de seguir amb l’execució dictada pel batlle Xavier Colom. Tot seguit, va entregar una segona resolució en la qual es comunicava que deixava sense efecte l’ordre d’execució pel recurs d’empara al TC.