21 casos d'assetjament escolar el curs passat

El curs passat la xifra de casos d’assetjament escolar va ser idèntica a la del període escolar anterior, 21. Però per primer cop el ministeri va engegar una nova manera de procedir després de fer una reflexió amb responsables dels tres sistemes educatius a l’entorn del decret que regula com actuar davant del bullying. I es van començar a registrar sospites d’assetjament, que s’han acabat confirmant o no. Un nou mecanisme que la directora d’Inspecció, Qualitat Educativa i Recursos Humans, Eugènia Duró, va explicar que recopila aquells avisos que poden arribar des de múltiples fronts: equip docent que detecti “situacions que poden ser anòmales”, alertes que llencin els mateixos alumnes a través de l’aplicació B-Resol o comunicacions de les famílies. De sospites passen a esdevenir cas d’assetjament un cop avaluats els diferents indicadors de risc i determinat “si es tracta d’un cas d’assetjament o bé és un conflicte puntual”. El curs passat les sospites van ser 13 i en 2 es va confirmar l’assetjament.

Aquest sistema d’alerta prèvia va ser fruit d’aquesta primera reflexió i “entre cometes un testatge per després fer una bona modificació del marc legal” que es vol materialitzar aquest curs. Els canvis s’han de consensuar amb el grup de treball que va abordar la qüestió el curs passat però Duró va predir que “molt probablement” hi aparegui el sistema d’alerta prèvia perquè “hi ha hagut més detecció, i és important fer detecció per prevenir, per avançar-se al problema”. Malgrat que el calendari pot acabar alterant-se, la voluntat és que la nova regulació es pugui aprovar el proper més de febrer, però primer s’ha de tornar a convocar el grup de treball i tancar les diferents propostes que ja es van recollir en les trobades prèvies. Es van abordar altres “disfuncions” que també es volen resoldre en el nou text i que Duró s’estima més no avançar fins que no s’hagin tractat en el grup de treball.

Les vies de detecció són múltiples i el curs passat es van activar dos nous canals adreçats a famílies i alumnes per dirigir-se al ministeri a través d’un número de telèfon específic, el 743 313, i de l’adreça de correu elèctronic inspeccioeducativa@govern.ad. El número de telèfon va registrar 6 trucades –Duró indica que van ser “moltes més” però que en alguns casos eren per expedients ja oberts, a banda que en ocasions també es truca a d’altres números del ministeri– i a l’adreça de correu es van enviar dos e-mails “de consulta”. “Penso que com més mecanismes poses a l’abast de la població i més pedagogia es fa amb la comunitat educativa més casos han d’aflorar i això es bo”, va apuntar la directora d’Inspecció. I és que insisteix que la detecció precoç és fonamental i que també s’incideix en les escoles en el sentit de fer entendre que notificar casos no s’ha de veure com quelcom negatiu perquè no és un fracàs de l’escola.

Les dades

Els casos es concentren a la primera i segona ensenyança (12 i 18, respectivament), malgrat el curs passat es va confirmar un en edats molts primerenques, a maternal, i en una proporció similar entre nois i noies (10 i 11). Quant als sistemes educatius, se’n van registrar 10 a l’escola andorrana, 9 a la francesa i 2 a l’espanyola. I més de la metitat suposen assetjament verbal (57,14%), en un 19% dels casos hi va haver abús físic, en un 14,2% exclusió social i hi va haver ciberassetjament en un 9,5% dels casos. La directora d’Inspecció admet les dificultats per detectar el bullying a través de les xarxes, d’internet. “Nosaltres l’entorn de l’escola el podem controlar d’una manera relativament fàcil”, apunta, però quan entren en joc la tecnologia la detecció ja és molt més complexa. I per això apunta a la necessitat d’incorporar “altres agents” en aquest protocol contra l’assetjament i seguint sensibilitzant al voltant de l’ús de l’entorn digital.

Duró destaca que la gravetat hi és en qualsevol dels casos perquè és inherent al fet que “un nen està patint perquè se sent rebutjat” però que si de conseqüències es tracta apunta que no se n’han donat de greus i destaca els diferents mecanismes de l’escola per actuar un cop es detecta el cas i s’activa una intervenció que pot o no acabar amb mesures més dràstiques com canvis d’aula o fins i tot d’escola o sistema educatiu si no prospera la mediació o les altres accions que s’impulsin. Però aquesta no és la solució més adient per als responsables ministerials que advoquen per un treball pedagòcic i educatiu amb víctimes i assetjadors que acabi amb el cercle de l’abús. Si no és així es pot acabar reproduint en un altre centre. Duró llença un missatge positiu: “Estem fent bé les identificacions i podem actuar de manera més prematura que abans.”

LES CLAUS

1 Reflexió sobre el decret i primera acció

Un grup de treball amb responsables dels tres sistemes educatius i pilotat per Inspecció va abordar el curs passat possibles canvis al decret sobre el bullying. I es van començar a registrar sospites.

2 Canvis en la normativa aquest curs

El decret es modificarà durant el curs i el ministeri aposta perquè s’inclogui aquest registre d’alertes perquè entenen que contribueix a una detecció precoç i que possibles casos d’abus no s’agreugin.

3 'Ciberbullying' en el 9,5% dels casos

L’assetjament a través d’internet, de les xarxes, complica la detecció. Hi va haver aquest tipus d’atac en el 9,5% dels casos del curs passat. En més de la meitat, hi va haver abús verbal.