reportatge
La dificultat dels temporers
Cada any milers de treballadors venen al Principat amb l’arribada del fred, alguns per cobrir l’alta demanda que atrau l’esquí, altres van a la restauració o a cobrir diferents vacants.
Cua a les portes del servei d'Immigració la setmana passada.
Un dels principals reptes per a molts dels nouvinguts al país és trobar un habitatge enmig de la crisi a la qual s’enfronta el país. Alguns treballadors han pogut accedir al Principat gràcies al fet que els hotels on entraran a treballar els han ofert un lloc on viure, una pràctica cada cop més habitual en els sectors turístics i que permet als temporers que venen a cobrir l’alta demanda de feina compaginar millor la seva estada a Andorra. Uns quants fins i tot apunten que “si no fos perquè la feina em dona una habitació, no hauria vingut”.
Altres no ha tingut tanta sort i s’han hagut de buscar la vida compartint pis amb altres companys que s’enfronten a la mateixa situació o, fins i tot, alguns han de compartir habitació. Com és el cas del Nicolás Arce, originari de l’Argentina que ha vingut al Principat a treballar d’ajudant de cuina. Per a ell, aquest és el primer cop que viatja a Andorra i assegura que de moment li agrada el país. Això sí, el procés de tramitar els papers a immigració li està semblant dur i feixuc i assegura que va “estar a punt de tornar al seu país” per la dificultat amb què es va trobar per trobar una residència Andorra i la despesa en hotels que havia d’afrontar. Finalment, va poder trobar un pis compartit amb dues persones més en una situació similar a Encamp, fet que va permetre que el Nicolás es quedi aquí a treballar.
Un cas similar és el del Leonel Berdun, un jove també argentí que ha vingut a Andorra per segon cop. Tot i ser repetidor, el procés li continua semblant complicat. Pel tema de l’habitatge, el Leonel va poder arreglar-se-les per trobar una habitació compartida amb 3 persones més, una situació poc idíl·lica, però que li ha permès poder treballar al país una temporada més.
D’altra banda, hi ha qui ha tingut més sort i han aconseguit una feina que els proporciona habitatge, com és el cas de l’Hugo, un colombià nouvingut a Andorra a qui un hotel va trucar per vindre al país. L’Hugo reconeix el problema de l’habitatge, però per sort el lloc on treballa li ofereix vivenda i alimentació, cosa que l’ha ajudat i facilitat l’estada.
La Cecilia Bardaji s’ha trobat una experiència similar, ella va arribar des de l’Argentina amb una promesa de contracte que va finalitzar i signar un cop va arribar a territori nacional. Ella, igual que l’Hugo, pot viure en una vivenda proporcionada pel seu lloc de feina, que és l’hostaleria. La Cecilia assegura que va tenir sort en aquest aspecte, ja que va provar de buscar un pis pel seu compte, però “li va resultar impossible”.
Magdalena Rodríguez, de l’Uruguai, és la primera vegada que ve al país. Ella ha vingut amb contracte al sector de l’hostaleria i la feina li dona habitatge, per la qual cosa assegura que per sort no ha tingut problema per residir al Principat, “perquè hi ha molta demanda” i no sap si se n’hauria sortit pel seu compte perquè “està tot molt complicat”, afegeix la Magdalena.
Així doncs, són moltes les experiències que la gent es pot trobar en arribar a territori nacional, però totes tenen en comú la dificultat de trobar un lloc on residir durant la temporada. Alguns han tingut la sort que el seu lloc de treball els ha evitat els mals de cap proporcionant un habitatge, i l’alimentació en alguns casos. Altres han hagut de buscar-se la vida pel seu compte i compartir un espai amb altres temporers que també es van trobar en la mateixa situació, però tots coincideixen en el fet que la situació actual del país no posa les coses fàcils als perfils com ells, que venen només per uns mesos a treballar i han d’establir-se sota uns terminis limitats.