Un advocat s'enfronta a la inhabilitació per cooperar en un cas d'estafa

La Fiscalia demana una pena de presó condicional de 30 mesos per a un home per un presumpte delicte d’estafa major de 6.000 euros i a un advocat li demana dos anys d’inhabilitació, a més de 36 mesos de presó condicional, per un delicte menor d’estafa i per la creació d’un document inveraç. El Ministeri Fiscal creu que hi ha indicis que els dos implicats van estafar un altre home per la venda d’unes accions d’una discoteca andorrana quan aquestes participacions estaven embargades. També els exigeixen indemnitzacions per un valor de 83.000 euros. Les defenses de les dues parts en volen l’absolució.

Els fets van passar el 2014, quan un dels propietaris del negoci nocturn li va vendre el 33% de les accions a la part acusadora per un import de 33.000 euros. Aquestes participacions venudes, però, estaven embargades, ja que prèviament la discoteca havia tingut deutes i impagaments, per la qual cosa es va haver de tancar durant un temps. L’acusat va entrar a la societat que gestionava la discoteca amb la compra del 15% de les accions per un cost de 15.000 euros. En esdevenir soci en aquesta empresa, el processat es va trobar que hi havia 11 persones més que regien la companyia i, segons va dir, no hi havia bona relació entre ells. A causa dels malentesos i que no es pagaven els lloguers, això va fer que molts cedissin les accions al processat. Aquest fet li va permetre passar a ser accionista majoritari amb més del 50%. Com que volia reobrir el negoci, va mirar de buscar un nou soci i va trobar l’home de la part acusadora que podia pagar el deute que posseïa la discoteca. Segons va explicar l’home acusat, el nou soci es feia càrrec del deute i li va comprar el 33% de les seves accions.

Per formalitzar l’acord, tots dos van visitar a l’advocat acusat perquè el comprador de les participacions volia que quedés reflectit en un document. L’advocat, davant la celeritat amb què es volia fer l’operació, el va redactar mitjançant el que li va declarar l’altre acusat, tal com va esmentar durant el procediment. En el judici, l’advocat acusat va admetre que amb les presses va cometre errors, però que no volia fer mal a ningú. Segons el fiscal i l’acusació particular, la llei dictamina que aquesta operació s’ha d’executar davant d’un notari. A més, expliquen que la part acusada no tenia cap instància jurídica per demostrar que havia adquirit les accions perquè el contracte estava en forma de certificat, on deia que les participacions s’havien venut privadament i això es considera que no era vàlid. La sala de festes va entrar en funcionament entre dos i tres mesos només i el querellant va acabar tenint uns deutes de més de 40.000 euros perquè el contracte de lloguer i el compte bancari que es va obrir es va posar al seu nom. Segons l’acusació particular i el fiscal, a partir d’això van començar els conflictes perquè l’acusat gestionava els negocis de manera autònoma i s’aprofitava de l’altre perquè les responsabilitats i les obligacions les tenia la persona denunciadora dels fets. Els deutes pel lloguer es van anar multiplicant i els havia de finançar el denunciant.