Un estudi preveu una reducció del cabal dels rius d'un 15% al 2040

El projecte 'PIRAGUA', coordinat pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i desenvolupat en col·laboració amb diversos organismes de França, Andorra i Espanya, ha presentat dues monografies en les quals s'analitza l'estat present i futur dels recursos hídrics dels Pirineus i les seves regions en el context del canvi climàtic i global, i es plantegen mesures d'adaptació per a la seva gestió. En aquest estudi s'explica que els rius dels Pirineus tindran cabals mes baixos i poden reduir la seva aportació fins un 15% al 2024 i més d'un 20% a finals de segle.

L'anàlisi de les dades de cabals dels rius revela que en les últimes dècades s'ha produït una disminució generalitzada de tots els indicadors de recursos hídrics. Aquests canvis es deuen tant a causes climàtiques com a canvis recents en els usos del sòl, principalment a l'augment de la coberta vegetal a causa de l'abandonament d'activitats agropecuàries a les muntanyes. D'altra banda, la utilització de models de simulació forçats per un ampli conjunt de projeccions climàtiques futures mostra que, en les pròximes dècades, els rius de la vessant francesa són els que experimentaran una disminució més acusada dels cabals, encara que també en la vessant sud, sobretot a la part central i oriental, hi haurà descensos.

Pel que fa anivell estacional, els cabals alts característics de la fusió nival s'han anat avançant en l'estació, mentre que els estiatges s'han fet progressivament més llargs i accentuats. En aquest sentit, les simulacions mostren de manera consistent una reducció important de la precipitació en forma de neu, així com una disminució del pes relatiu de la fusió nival en la generació de cabal. Una de les principals causes de la reducció dels cabals és l'increment mitjà de la temperatura anual al territori pirinenc, que ha estat de 0,8 graus durant el període 1981-2010. L'augment de temperatura ha estat més accentuat a la regió central dels Pirineus i a la més oriental, així com a la vessant nord, i per estacions l'increment ha estat més acusat a la primavera i a l'estiu.

Aquests canvis s’aprecien en ambdues vessants de la serralada, i configuren un escenari de reducció de la generació de recursos hídrics que ja s'ha anat consolidant en les últimes dècades i que pot accentuar-se en el futur de complir-se les projeccions climàtiques, ja que indiquen un increment clarde les temperatures als Pirineus al llarg del segle XXI. Segons explica el líder del projecte PIRAGUA i investigador de la PTI Clima y Servicios Climáticos del CSIC, Santiago Beguería, "els resultats dels models mostren de manera molt consistent que en el futur els Pirineus seran més càlids i secs, amb un augment general de l'aridesa tant a l'espai com al temps, llevat de les zones més elevades. En termes generals, es produirà una disminució progressiva de l'aportació anual dels rius pirinencs, que s'accentuarà a mesura que avanci el segle i que és més acusada en l'escenari d'emissions més pessimista".

Pel que fa a l'anàlisi de la precipitació, no s'aprecia un senyal de canvi tan robust com el de les temperatures en les últimes dècades, ja que gairebé no hi ha tendències significatives.