Els arquitectes aposten per cooperatives de pisos contra l'especulació

El Col·legi d’Arquitectes d’Andorra (COAA) va organitzar el 24 de novembre passatuna taula rodona sobre l’urbanisme i l’habitatge de la qual ha sortit un manifest. Prèviament, el col·lectiu ja havia fet dues reunions entorn del mateix tema i va considerar tornar-se a reunir per extreure el posicionament del col·legi i les propostes enfront de la dificultat d’accés a l’habitatge pel seu elevat cost en venda i lloguer.

ElCOAAva estar debatent entorn de les cooperatives d’habitatges, que en ser “autopromocions anul·len l’especulació”. Des del col·legi es recorda que les cooperatives d’habitatges consisteixen en una associació de persones sense ànim de lucre amb una necessitat comuna, l’habitatge, i que s’associen per aconseguir les millors condicions de preu i qualitat. A la pràctica, consisteix que els socis cooperativistes compren conjuntament un terreny, encarreguen el disseny i desenvolupen la promoció, eliminant la figura del promotor i, per tant, eliminant els costos del seu benefici.

També expliquen que una variant a les cooperatives de propietat privada són les cooperatives amb cessió d’ús, on els socis cooperativistes no poden vendre ni llogar els habitatges dels quals tenen el dret d’ús, la qual cosa equival a abonar mensualment un import molt inferior al d’un lloguer. Aquesta resulta normalment d’una col·laboració publicoprivada, on un terreny públic és objecte de concessió a una cooperativa.

“Sigui com sigui, les cooperatives són autopromocions que anul·len l’especulació, causa de desigualtat econòmica i dificultat d’accés a l’habitatge per a la població general, la qual es veu exclosa del mercat immobiliari i obligada a desplaçar-se en un autèntic procés de gentrificació”, sentencien.

D’altra banda, i respecte a la qüestió de com disminuir el cost del sòl, alguns assistents van considerar que “una reducció de l’edificabilitat permesa reduiria el valor del terreny i l’interès del mateix”, reduint alhora els costos de construcció i les excavacions i alhora reduir indirectament el nombre de places d’aparcament a justificar i regalar altres beneficis urbanístics.

De la mateixa manera, els participants en la taula van considerar que “s’hauria de replantejar la mida de les unitats d’actuació (UA) per incrementar-la i que el percentatge de cessió també hauria d’augmentar, amb un mínim destinat exclusivament a la zona verda inalienable. La midade les UAhauria de provenir exclusivament d’un estudi justificat en funció de les necessitats globals d’equipaments col·lectius, zones verdes, infraestructures i integració paisatgística”.

Alhora, consideren que tot el terreny de cessió hauria de ser “directament destinat a un ús públic concret, segons previsions de creixement urbanístic i, per tant, demanial i no alienable”. Finalment, van considerar necessari que “els terrenys de titularitat pública formin part d’un pla general d’equipaments, habitatges públics i zones verdes”, per fer un exercici de transparència i cooperació de les diferents administracions.

També es va tractar una nova tipologia d’habitatge com podria ser elco-living, considerant que, primer, és necessari realitzar un exercici pedagògic per deixar clar que, en cap cas, compartir espais per reduir costos significa que aquests espais hagin de perdre qualitat.

La reflexió final que dona el col·legi és que “l’especulació immobiliària té un impacte negatiu sobre l’urbanisme i la qualitat de vida, experimentant una sobreexplotació dels recursos naturals i una degradació de l’entorn urbà i natural”.

TEMPORERS EN "CABANES ALS ARBRES"

A la taula rodona es va parlar d’altres formes d’habitar, sense perdre de vista que han de ser igualamentdignesi amb una qualitat espacial i material que asseguri el benestar físic i psíquic de les persones. Entre els exemples que es van tractar hi havia la problemàtica dels temporers a l’hivern, considerant que els mòduls no invasius o “cabanes entre els arbres” podrien ser una solució per a aquest sector a peu de pistes per millorar també la mobilitat. A l’estiu es podrien adaptar com a cases de colònies.