AUTE FAVORABLE A LA FAMÍLIA
Els pares de la nena del vel recuperen la custòdia dels bessons
El Tribunal Superior va admetre el recurs i ordena que els menors deixin de continuar ingressats al centre de la Gavernera
Els dos germans bessons de 13 anys que estaven ingressats al centre de la Gavernera per ordre de la Batllia fa més d’un mes que han tornat a casa, després que el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) hagi retornat la custòdia als progenitors en no constatar que el pare agredia físicament el noi, fet que va provocar la separació dels fills dels pares.
L’advocada que des del primer moment ha assessorat la família musulmana, originària de Melilla, va preferir ahir no fer declaracions per “deixar que tot torni a la calma i la família pugui tornar a gaudir d’una vida tranquil·la, si bé va reconèixer que la decisió del TSJ està motivada perquè no ha apreciat indicis “de cap agressió del pare”, una hipòtesi que sí que va considerar la batlle de menors quan va decidir l’ingrés dels dos germans a la Gavernera.
La lletrada va afegir que tampoc s’ha adoptat cap mesura de protecció dels menors “perquè no s’aprecia cap perillositat”. El recurs que va presentar l’advocada ha donat fruit i els dos fills, segons va explicar ahir la mare, “estan molt feliços i fan una vida normal”. El gener passat el pare va ser detingut després d’una presumpta baralla amb el menor, fet que sempre ha estat desmentit per la mare. Va ser arran d’aquest fet que la justícia va adoptar la contundent decisió de retirar la custòdia dels germans.
La mare es va mostrar ahir feliç, sense amagar la “indignació” que afirma sentir per aquests mesos de separació. L’acord del Superior no afecta per a res la situació escolar. La nena seguirà el curs des de casa, a distància, ja que manté la negativa a treure’s el vel islàmic si va a classe. El seu germà, en canvi, segueix l’ensenyament presencial.
La dona va explicar que els fills estaven “patint a la Gavernera. El nen està afectat psicològicament, perquè la gran obsessió era el vel i que deixessin l’islam”. Alhora, segueix ferma a desmentir qualsevol intent d’agressió del marit: “Jo sé que mai ha maltractat els nens i mai hem obligat la nena a dur el vel, sempre ha estat una decisió seva tot i que hem intentat fer-la canviar de parer, però ho té molt clar.” També es va mostrar confortada perquè considera que els batlles, psicòlegs i Afers Socials “saben que no som mals pares, que sempre hem inculcat una educació que cal fer el bé, sense rancor, i mai hem obligat la nena a portar el hijab”.
El seu to va canviar radicalment sobre el pas dels germans per la Gavernera: “En el fons l’objectiu era que deixessin l’islam. El nen es va veure maltractat, obligat a menjar carn de porc, a anar de colònies contra la seva voluntat, a fer activitats extraescolars sense ganes.” Pel que fa a la filla, manté que li explicaven “que els pares no manem, que l’islam és fals, en definitiva, es va intentar un rentat de cervell amb l’obsessió del vel”. Afirma que els seus dos fills, andorrans, ara estan “com una flor”, però que han passat un temps molt “aclaparats i ara només volen mantenir la seva vida en privat”. No s’està de dir que “els nens són meus, i els informes del centre són falsos, i per això el TSJ ens ha donat la raó a nosaltres, els pares”.
L’advocada va precisar que l’aute del Superior contradiu la Batllia “perquè no s’ha demostrat mai la veracitat de la versió del menor en aquell moment”, tot i que va acudir la policia al domicili i va procedir a la detenció de l’home. La lletrada també es va congratular que “finalment tinguin la vida normalitzada”.
LA NORMATIVA
1 El lycée impedeix anar a classe amb el Hijab
El Lycée li va vetar l’entrada amb el vel a les aules seguint la norma laica de l’ensenyament francès. El cas va passar a mans del ministeri d’Educació.
2 Una llei per vetar símbols religiosos
El ministeri va aprovar una llei que prohibeix l’exhibició ostentosa de qualsevol símbol de caràcter religiós, ja que el reglament intern no era vàlid.
3 Les directrius per seguir el curs a distància
La nena es manté ferma i el ministeri es va veure obligat a complementar la llei amb un reglament sobre l’educació a distància.