Amida reclama la llei de mobilitat i fer millores a la via pública

El 29 de novembre, l’Associació Amida va bufar les espelmes per celebrar el seu 34è aniversari. Durant tot aquest temps, l’entitat s’ha encarregat de vetllar per les persones amb diversitat funcional en el país i ha assolit grans millores, però encara hi ha molta feina per executar, segons diuen alguns dels seus membres. Aprovar la llei d’accessibilitat o fer millores a la via pública són algunes de les demandes que reclamen al Govern.

El 1989 es va fundar i des de llavors Amida ha anat treballant per millorar la qualitat de vida d’aquestes persones. La seva presidenta, Agustina Granvallet, explica que valora “molt positivament” tot el que s’ha fet fins ara perquè “vam aconseguir moltes coses”. De totes maneres, la responsable també afirma que queda molt fer. La inclusió a la societat és un aspecte en què s’insisteix activament. “Som iguals que la resta, encara que alguns anem amb cadira de rodes o portem audiòfons”, remarca Granvallet, que agrega: “La societat és millor si tens un entorn que t’inclou”.

“Com a tots els camps de la societat, hi ha millores a fer. Sempre surten problemes, però en 34 anys s’han fet coses”, comenta Antoni González, que és invident. Un aspecte molt sol·licitat a l’executiu és pensar en les persones de diversitat funcional quan es concreten obres de construcció. “Afavoreix a tothom, perquè quan fas una obra et durarà anys i la mateixa societat ho aprofitarà perquè cada vegada la gent viu més”, declara el vicepresident de l’agrupació, Miquel Llongueras. Se’n beneficiaran persones de tercera edat, progenitors que empenyen cotxets o, fins i tot, els joves que estan lesionats i van amb crosses. “Quan es fa una obra, si es consulta amb els discapacitats, després no té un cost addicional perquè ja ho has fet abans”, explica González, referint-se, per exemple, que quan passeja per algunes avingudes li és difícil anar en línia recta perquè no troba rajoles amb relleu que el puguin guiar. El Govern ha intentat col·laborar amb Amida aquests anys. Per exemple, l’aprovació el 2014 del Conveni de les Nacions Unides relatiu al dret de les persones amb discapacitat va suposar un avenç considerable perquè “això va donar dret a organitzar i fer lleis noves”, detalla Granvallet. “És reconèixer els drets dels incapacitats, això és molt important”, relata González. Tot i això, Amida sempre els va al darrere per reclamar-los millores. El ministeri d’Afers Socials, juntament amb la CASS, ajuda a finançar material com pot ser una cadira de rodes, per exemple. Un aspecte que valoren, però també demanen que abans es consulti si l’equip s’adequa a les necessitats de l’usuari. “Volem que la persona seleccioni el seu”, puntualitza la presidenta.

Actualment, l’associació compta amb més de 200 socis i continua treballant per defensar els drets d’aquest col·lectiu. Més enllà d’alguns aspectes que reclamen, en aquests moments estan expectants perquè el Govern ratifiqui una llei que per a l’entitat és fonamental. “Amida està com sempre, intenta orientar la gent discapacitada, i ara estem empaitant perquè s’aprovi la llei d’accessibilitat”, comenta Llongueras, qui també és president de la comissió d’aquesta llei. Andorra disposa des del 1995 d’una legislació, però s’ha quedat antiquada. Per aquest motiu s’intenta que entri a tràmit parlamentari una escriptura renovada que va més enllà de temes arquitectònics. “Volem que es millori en obra pública i privada, però s’amplia a altres discapacitats com les cognitives, les psíquiques o d’accés a les dades”, detalla Llongueras. Des de la comissió asseguren que el Govern va fer una revisió del text amb modificacions i ara això s’haurà de comentar en procés participatiu dins la comissió. El més probable és que entre el gener i el febrer entri al Consell General, tot i que havia de fer-ho abans, tal com manifesten des de l’ens social. “Hem de continuar collant perquè no es demori”, insisteix el president.