Manual per debatre

No hi ha comicis en què es demostri que alguns candidats no estan preparats per debatre. I és que les eleccions són cada quatre anys, però encara n’hi ha que s’ho preparen tot a l’últim minut. I després digues-li al teu fill que si els deures són una maqueta a escala de la Sagrada Família de Gaudí millor que no t’avisi diumenge a les dotze de la nit.

Però que no pateixi ningú, que des del Diari ens preocupem tant dels futurs representants polítics i d’aquells aspirants que acabaran a la paperera de la història que hem decidit aportar-vos cinc normes per com debatre com cal.

Primera: fes el favor de mirar als ulls al ciutadà, o com a mínim a la càmera! Sempre s’ha d’intentar mostrar proximitat amb la mirada, tant si estàs convencent al votant de la veritat més certa com si li estàs intentant vendre l’Enciclopèdia dels Ornitorrincs d’Andorra en setze volums il·lustrats. També és cert que si tu no estàs convençut del que dius segur que no et posaràs a la butxaca ni la teva padrina sorda. Però això t’ho has de preparar una mica amb temps, eh, no s’hi val cinc minuts abans del debat. La clau és saber que una mentida repetida fins a la sacietat es converteix en una veritat en aquest món de merda en el qual vivim.

La segona norma: no llegeixis! Prohibit! Si durant el debat abuses de la lectura, només demostres una cosa: no tens ni idea del que estàs intentant vendre. Imagina’t que vas a un concessionari i mentre t’ensenyen un Ferrari vermell li preguntes al venedor: “I de quin color és?” I la resposta és: “Un moment, que vaig a mirar-ho als apunts del fabricant.” No, així no et votaran ni els de casa teva, i si tens parella segur que et deixa per no haver de caminar al teu costat i ser la riota de mig Andorra. Dic mig perquè hi ha una meitat del país que la política li bufa del tot i que no sap ni quina cara fot el Copríncep Macron. Així estem.

Tres. És un debat, no un concurs de ball. Si tens un coi de faristol davant és perquè t’estiguis quietet allà darrere. N’hi ha que es mouen tant que foten anar de corcoll la càmera i, en conseqüència, des de casa tens la sensació que en comptes d’un debat estàs al vaixell del Jacques Costeu buscant balenes. Si el votant treu el sopar per culpa del mareig que li causis tens les eleccions més perdudes que un candidat d’esquerres real que es presenti a cap de Govern. “És que em moc perquè estic nerviós.” Doncs et prens una valeriana, una til·la o et fumes un petardo abans de començar, com a mínim en aquest darrer cas potser el debat serà una mica entretingut...

Si t’has emportat papers amb alguna indicació (aquesta és la quarta norma), a part de no llegir-los fil per randa, intenta que siguin només quatre notes en un post-it. Els candidats que porten més papers que el gestor del Donald Trump el dia de pagar els impostos transmeten la idea que o bé han de tapar carències o que no tenen ni idea de què diran els pròxims seixanta minuts.

Vesteix-te adequadament. Sí, avui aquesta cinquena norma està mal vista, perquè dir-li a algú com ha d’anar pel món és un pecat capital. En tot cas, dos consells que et seran útils. Un: no vagis vestit de cupaire progre amb una samarreta amb missatges tipus No a la guerra. Això només t’interessa a tu, xato. Dos: com el nom indica, el vestit de Cap d’Any és per a aquell dia. Encara que et sembla que quan el portaves vas triomfar, era només a causa de l’alcohol que duies en sang o de l’excés de copes que havia consumit la persona amb qui vas despertar-te l’endemà.

Aquestes normes potser no et faran guanyar, però evitaran que el teu pas per la política sigui més efímer que un plat de canapès en un acte gratuït.