Marc Aureli té fred

Vinc del futur. No em feu dir des de quan, perquè allà d’on vinc comptem el temps en cicles Wolovitz-Hofstatder. El Gran Diluvi Universal del 2043 s’ho va endur tot, així que des que hem tingut la tecnologia necessària viatgem al passat a refer memòries perdudes. I jo documento unes eleccions comunals andorranes. El cas és que diumenge 3 de desembre del 2023 AGD he aparegut en una bombolla gammamniòtica a l’avinguda Meritxell, al carreró entre el Zara i la farmàcia Galeno. Els turistes em volien donar diners per l’espectacle de llum i color, fins que ha aparegut la policia, repressors de l’art i del nudisme. M’he hagut de refugiar a la perfumeria del davant, on m’he ruixat amb un parell de flascons del perfum Decadent Queen per treure’m la ferum del viatge. A Zara Home, malgrat el rètol, només he pogut comprar-me uns llençols: he sortit amb un aspecte similar a l’emperador Marc Aureli, però millor això que no pas anar conill. Passar dels 58 graus que tenia aquest matí a casa als 3 de la plaça de la Rotonda és un xoc tèrmic d’upa. Allà s’hi dona, segons el full de ruta, el tret de sortida de les eleccions: l’enganxada de cartells, protagonitzat pels que manen ara (amb alguns nous amics). Hi he anat. Hi passava fred un grup nombrós de ciutadans, entre els quals hi havia (m’han dit) les màximes autoritats del país. Molts petons. De cartell només n’hi havia un, custodiat per un senyor amb bigotis. A l’hora en punt l’han enganxat sense gaire esforç en un plafó metàl·lic. Els candidats surten de cos sencer, en una estudiada composició. El missatge és breu, segmentat i no gaire explícit: “Per Andorra la Vella [FEM PARRÒQUIA].” Jo em pensava ja estaven fetes, les parròquies, però es veu que no. Em queixaré al departament de Documentació. S’han fet moltes fotos de grup. Per no provocar una disfunció en el continu espai-temps si mai hi apareixia m’he amagat darrere una escultura. Cobert amb aquella improvisada toga viril se m’han començat a congelar extremitats i apèndixs: un efecte secundari del viatge en el temps és la mala circulació i l’aparició de varices.

Més previsor, el grup de l’oposició –que es presenta amb el nom d’Enclar, que és un joc de paraules que combina toponíma i transparència– feia l’acte a la plaça on hi ha el comú, confortat per un solitari raig de sol. El cartell l’han enganxat amb un material adhesiu blanc, aplicat amb brotxa. El missatge ens diu que volen fer-ho (què?) amb nosaltres: “Ho volem fer amb tu.” Nota mental: segons sembla, el verb fer serveix per a tot i és d’una polisèmia notable. Al cartell, apareixen els candidats principals al fons, enormes, i al davant la resta del grup, més petits. Aquesta distribució suggereix que hi ha humans de dues mides diferents, però com que molts dels que hi sortien corrien per allí ja he vist que no és així.

Ha estat esgotador i encara havia de buscar allotjament. Tenia dues alternatives: una suite al Park Hotel o compartir habitació amb sis temporers argentins i dos xilens, en un apartament d’un sol ambient a Arinsal. He optat per la segona opció. No ho sé, m’ha semblat més escaient. M’han ensenyat a encebar mate. Demà serà un altre dia.

PATÉ DE CAMPANYA

SANT JULIÀ DE LÒRIA ELS 1.200 VOTS D'ANTONI MIRALLES El cap de llista de Per Sant Julià va fer un pronòstic més que clar: aconseguir 1.200 vots. Fa quatre anys la llista d’Unió Laurediana va guanyar les comunals amb menys sufragis, 1.159 concretament. I Units pel Canvi, on estava integrat el PS, només 257. No va aclarir com ha fet el càlcul, però ja ha deixat clar que és el candidat optimista. LA MASSANA ATV I ELS TEMPOS D'AMB SENY Amb Seny havia convocat l’acte d’enganxada de cartells a les 12.45 hores, però Cerni Escalé (Concòrdia) i Pere Baró (PS) no arribaven i els minuts passaven. Fins que l’equip d’Andorra Televisió va advertir que si no s’apressaven a complir amb el cerimonial no hi hauria temps de muntar la peça per a l’informatiu del migdia. I voilà!, van arrencar.