Que Déu ens agafi confessats

Les campanyes electorals fa dies que estan rodejades d’incògnites. Calen quinze dies? Han de ser tan repetitives? En definitiva, serveixen per a alguna cosa? El nostre model és el mateix des de fa dècades i no hi ha res més anodí per engrescar els electors que una penjada de cartells impostada i rutinària. Però elecció rere elecció, com ahir, es repeteix la mateixa litúrgia i ningú ha estat capaç de trencar l’esquema i iniciar el compte enrere amb un míting multitudinari, per exemple. Si a això hi afegim uns missatges farcits de tòpics, unes imatges i actituds que transmeten més apatia que emoció, i alguns cartells que són la definició del que ha de ser l’anticartell, no hi ha dubte que ens trobem a l’inici de la campanya electoral del 17 de desembre. Els demòcrates han optat per unificar el missatge a les cinc parròquies on porten la veu cantant de la coalició; a la Massana i Sant Julià són la torna. A dalt del cartell Per i la parròquia corresponent, foto de la llista i a sota Fem parròquia. Un missatge obvi si no fos que DA mana al Consell i al Govern a les verdes i a les madures, i tal com s’està plantejant la campanya la greu situació de l’habitatge serà una qüestió central que els esquitxarà. Del que es tracta, doncs, és de treure responsabilitats als comuns sortints del mateix color i de passada posar en solfa la importància que donen a la tercera pota institucional. Ara bé, no és descartable que sigui la quinta essència de la trivialitat. La marca Concòrdia s’ha diluït excepte a Sant Julià amb Desperta Lauredià. A la resta de parròquies apareix camuflada com Amb Seny, Consens i Enclar (qui és el responsable d’aquests noms). Amb els socialdemòcrates, però, és quan s’arriba al paroxisme, perquè ni a Encamp, on van sols, ho fan sota les sigles del partit. Avancem, es diuen, i estan amb Ganes de canvi –no és estrany tal com estan d’ensorrats–. El missatge conjunt Concòrdia, PS i altres a Andorra la Vella és Ho volem fer amb tu –i amb qui ho havien de fer si no–, a Escaldes amb la coalició que s’ha muntat Rosa Gili Treballem per a tu –només faltaria si som els que li paguem el sou– i a la Massana Vota amb seny, quan la candidatura es diu Amb Seny, és per posar-se de peu. Clar que al davant tenen un La teva veu és el nostre compromís de CC, una màxima a mig camí entre una comunitat religiosa i un agrupament escolta. Els outsiders no es queden enrere. Majoral opta per Anem per feina –malament si s’ha d’enfasitzar–, Cairat per Fem el pas –un missatge rodó... per Encamp– i Miralles per un Tu tries que sembla tret de l’emblemàtic edifici de trencall de Noves de Segre. I finalment l’inefable Enric Dolsa ha escollit Vota’ns, i compte si no ho fas, que te pego leche.