1.416

El 17 de novembre, un mes abans de les properes eleccions, havien passat 1.416 dies d’ençà que els comuns actuals van iniciar el seu mandat. 1.416 dies durant els quals han pogut debatre, discutir, avaluar, regular, frenar, impulsar, implementar, revisar i inaugurar ple de coses a cadascuna de les set parròquies. I, tanmateix, com cada quatre anys, molts dels equips comunals sortints (i aspirants a repetir) ens tracten com a amnèsics, com si els 1.416 dies anteriors no existissin, com si només fóssim capaços de recordar allò que passa l’últim mes anterior a les eleccions, la col·lecció de balanços, inauguracions, reasfaltats, remodelacions, rentades d’imatge i relaxacions en la capacitat sancionadora de les administracions amb què ens obsequien a pocs dies de l’inici de la campanya.

Com si fos casualitat (espòiler: no ho és) podem intuir certa correlació entre fins a quin punt interessa als candidats treure pit de la feina feta i la intensitat de l’inauguròmetre d’última hora. A la capital, per exemple, fer massa referència als vuit anys anteriors és delicat, a Ordino és directament problemàtic i a Canillo és estrany per diferents motius. A Encamp, a Laurèdia i a Escaldes, on els cònsols majors aspiren a repetir, en canvi, se’ls veu abocats a mostrar millores a última hora, desconfiant de l’hipocamp i del còrtex prefrontal dels seus electors.

Tot suma, deuen pensar. Però deixeu-me discrepar. Jo crec que els resta. Hi ha comuns que crec que se n’han sortit prou bé aquests quatre anys i a qui no els fa cap bé entrar en jocs electoralistes tan infantils que a mi, com a mínim –com sempre que em tracten d’idiota–, em generen rebuig. De fet, crec que a partir d’ara decidiré el meu vot l’estiu abans de les següents eleccions. No espereu, però, cap gran efecte: (no) voto a Canillo.