Mendoza es referma en les acusacions però es nega a aportar proves

El Tribunal de Corts va jutjar ahir l’activista i presidenta de Stop Violències, Vanessa Mendoza, a qui la Fiscalia imputa un delicte contra el prestigi de les institucions per les manifestacions que va realitzar el 23 d’octubre del 2019 durant la presentació d’un informe al Cedaw (comitè de l’ONU per a l’eliminació de la discriminació envers la dona) durant l’examen del IV informe periòdic de seguiment d’Andorra. El ministeri públic demana per a l’activista una multa de 6.000 euros, la inhabilitació durant sis mesos per exercir un càrrec públic i 6.000 euros d’indemnització per al Govern. La defensa en va demanar la lliure absolució en un judici que no es va allargar més de tres hores i en el qual van assistir com a públic, donant suport a Mendoza, un centenar de persones.

Segons el Govern, que a la mateixa hora que es feia el judici va emetre un comunicat, “a petició de diversos mitjans de comunicació internacionals”, la presidenta de Stop Violències va acusar falsament i sense proves els funcionaris dels serveis socials. I ho hauria fet quan va acusar-los de forçar noies menors d’edat embarassades i sense recursos de tenir els seus fills i donar-los posteriorment en adopció; de portar a terme retirades massives de menors per motius econòmics; d’exercir violència estructural i de gènere implícita i explícita cap a les dones filles d’immigrants, o d’incapacitar legalment les dones que han avortat sota el pretext que són pobres, fent-les viure en una constant esquizofrènia i en un estat pervers de violència, subtil i devastador.

A la vista oral, Mendoza, en ser demanada per la fiscal si podia provar els fets que havia denunciat a l’ONU, va repetir diverses vegades que ella no havia “de provar res” i que en tot cas hauria de ser el Govern qui ho provés perquè “és qui té les dades”. L’activista va dir durant el judici que mai havia tingut la voluntat de desprestigiar les institucions, que no es pensava que el Govern se sentiria ofès i la denunciaria. “Aquest informe [el que va presentar a la Cedaw] no menteix ni falta a la veritat. Entenem que el que estem dient és molt contundent, difícil de pair, però sí que és molt greu”, va indicar.

La Fiscalia, en les seves conclusions, va argumentar que la llibertat d’expressió està subjecta a excepcions i que les afirmacions de Mendoza a l’ONU “no eren meres opinions, eren acusacions greus i falses”. Va afegir que el propòsit de l’activista “no ha estat el d’informar, sinó el de menysprear els treballadors públics i les institucions. Els fets no s’han demostrat mai i en aquest judici, tampoc”. La fiscal va insistir que “les declaracions de Mendoza sobrepassen el límit del dret a la llibertat d’expressió i que menysté els drets dels altres per fer prevaldre el seu a la llibertat d’expressió”.

El lletrat defensor de la presidenta de Stop Violències, Miquel Bellera, va argumentar per demanar l’absolució de la seva clienta que el delicte contra el prestigi de les institucions no s’havia produït i que les manifestacions de Mendoza quedaven emparades en la llibertat d’expressió. “L’objectiu de les declaracions no era atacar el prestigi de les institucions, era una crítica, era dir el que fèiem malament”, va indicar, per afegir que “les frases són una crítica, sí, són pamfletàries, potser sí, no ho sé, però no són cap delicte”. Després d’assenyalar que l’article del Codi Penal pel qual s’ha processat l’activista “no té cabuda en un sistema democràtic”, va insistir que “la llibertat d’expressió és un principi i un dret reconegut a la Constitució i perseguir una persona sobre la base del prestigi de l’Estat vulnera aquest dret de manera flagrant”.

Ja fora de la seu de la Justícia i acompanyada de representants de diverses associacions nacionals i internacionals defensores dels drets de les dones, Mendoza va indicar que “no s’hauria d’haver arribat fins aquí perquè els governs han de dialogar sempre amb la seva ciutadania i no ficar tota la maquinària institucional en contra d’una simple ciutadana”. La presidenta de Stop Violències va assegurar que “aquest és un procés contra el feminisme, contra els drets de les dones, contra les llibertats fonamentals i per suposat contra l’avortament i l’avanç en drets”. L’activista va indicar que si surt absolta no buscarà reparacions i va afegir que l’associació que presideix ja ha guanyat amb el procés perquè “hem posat Andorra a l’agenda feminista global”.

DEROGAR EL DELICTE CONTRA EL PRESTIGI

Un centenar de persones es van desplaçar ahir fins a la Batllia per donar suport a Vanessa Mendoza. Van cridar consignes a les portes abans i després del judici i van assistir a la vista oral. La sala on es va realitzar la vista va quedar petita i es van haver d’habilitar bancs extres i alguns dels presents van haver de seguir el judici dempeus. A la tarda, l’activista va ser acompanyada en una roda de premsa per representants de diverses associacions de defensa dels drets humans. Es va demanar la derogació del delicte contra el prestigi de les institucions i la revisió dels articles per difamació.