Tot és prou complicat

Els companys de pis m’han convençut que anés amb ells a Immigració a fer els papers. Hi he estat d’acord, perquè hem de fer les coses ben fetes. Com que als funcionaris els ha costat una mica que entenguessin el context, he fet servir la ultrahipnosi cel·lular, un recurs infal·lible per desbloquejar situacions difícils i enquistades. Tothom n’ha sortit mig marejat i amb al·lucinacions visuals i olfactives, però amb la targeta verda que ens permetrà treballar sense problemes. Volia oferir-me per fer-los un disseny més elegant del document, amb hologrames i tipografies boniques, però hauria estat massa invasiu. Un cop legalitzat, tot seguit he anat a un magatzem dels Marginets a buscar el vehicle oficial, que m’ha arribat via hiperrecader. És de color groc canari, de la marca Clípol. Potser és un trasto massa gran i poc discret per a les meves necessitats de mobilitat, encara que aquí ningú no es teletransporta i tothom agafa el Ford Raptor per anar a buscar el pa. Com a mínim no té la matrícula personalitzada, que m’hauria fet vergonya.

Però aquí he vingut a treballar i no a fer el turista. Per organitzar-me la feina, rebo en temps real i per transferència sinàptica les convocatòries a la premsa de totes les formacions polítiques. És un no parar. M’he dissociat una mica en veure que no podria atendre-les totes. No es pot ser a tot arreu (bé, en teoria sí que es pot, però això implicaria un desenllaçament quàntic de la matèria que és un procediment per al qual no tinc el carnet de manipulador). A veure: a Andorra la Vella els demòcrates han pujat a una muntanya a veure unes runes, que ja em diràs, per parlar de cultura i patrimoni. Descartat perquè implicava esforç físic. A Sant Julià, els d’Unió Laurediana parlaven de finances. Avui no, necessito més context i l’àlgebra simple em cansa. A Escaldes, per als demòcrates el tema era l’habitatge. Potser repartien pisos en aquells edificis tan alts, moderns i elegants que hi fan. Pel que he anat captant, aquest és un punt calent. I etcètera. Fins a la parròquia de Canillo, on ja està tot dat i beneït, es fan actes de campanya. No sé. M’he atabalat tant amb aquesta muntera de possibilitats que al final he escollit una proposta a l’atzar, que és una manera tan bona com qualsevol altra de decidir. M’he quedat a Escaldes, a la convocatòria que ha fet la cònsol en actiu per parlar de la gent. Bé, m’agrada, això de la gent, però Escaldes és un país obac com una mala cosa, i m’han dit que fins al febrer no hi toca el sol, com si fos Narvik, Noruega. Però avui anava disfressat de periodista, ben abrigat, amb calçotets pelfats i un anorac calefactat, i això permet suportar qualsevol contingència climàtica, tot i que tota l’estona tenia una goteta a la punta del nas, que se solidificava i queia al terra fent clinc-clinc, perquè hem estat convocats a peu dret en un paratge glacial. He parat l’orella al que deien les tres candidates que convocaven. Un dels missatges que volen transmetre és que la gent ha de quedar-se a viure al país en comptes d’anar-se’n a Organyà, que, en la nostra escala còsmica, és com si els enviéssim a viure a Pròxima Centauri. Però a mi no em sabria greu anar a Pròxima, on les solucions habitacionals són més barates i no hi ha tempestes solars ni cauen megameteorits cada deu milions d’anys. Tot és prou complicat.

PATÉ DE CAMPANYA

VOT JUDICIAL

Judici mediàtic i vot: compatibles

Casualitats de la vida, l’arrencada del vot a la Batllia va coincidir amb el judici més mediàtic i concorregut que ha viscut la justícia andorrana en anys. Però el dispositiu ha millorat notablement respecte a les eleccions generals de l’abril i aquest cop sí que s’ha aprofitat la magnitud de l’edifici per separar els tràmits judicials dels relacionats amb el sufragi.

LES XARXES

García s’adreça a grans i petits

Fa dies que les candidatures llancen vídeos a les xarxes socials, més o menys originals. Demòcrates ha difós l’intergeneracional de la cap de llista escaldenca, Anna García, explicant la parròquia del passat i la que espera del futur aprofitant les preguntes de les dues estrelles convidades a la càpsula audiovisual: el Martí i la Montse, un nen i una padrina.