El Superior administratiu torna a avalar la intervenció i la resolució de BPA

La sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia ha dictat una sentència en què torna a avalar la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA) que va acabar amb la resolució de l’entitat bancària. Ho fa en desestimar el recurs d’un grup d’accionistes de BPA (quatre persones de la mateixa família) que van interposar una demanda contra el Govern, la Unitat d’Intel·ligència Financera (Uifand) i l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), actualment Autoritat Financera Andorrana (AFA). Els demandants impugnaven unes resolucions del 2017 les quals van desestimar les sol·licituds d’indemnització per responsabilitat administrativa que havien presentat els agents.

La reclamació formulada pels interessats davant les administracions demandades es va basar en les accions i omissions que consideren imputables a les mateixes, les quals haurien conduït a la declaració de resolució de l’entitat BPA, de la qual els agents eren accionistes, i que ha comportat la pèrdua total del valor de les seves accions.

Després d’aquesta resolució, van presentar una demanda a la Batllia que va ser desestimada el 9 de gener passat declarant que les resolucions impugnades del Govern i de l’INAF són ajustades a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.

Els accionistes van recórrer al Superior en estimar que ha quedat “a bastament acreditada la falta de servei de les administracions, que van realitzar actuacions precipitades, negligents i que van conduir a la resolució de BPA amb la consegüent pèrdua de valor de les accions del recurrent”.

També argumentaven que es van produir incompliments anteriors a la nota de la FinCEN del 10 de març del 2015, que consisteixen en la inacció davant la nota verbal de l’ambaixada dels Estats Units del 26 d’agost del 2014; la negligència en la supervisió de BPA abans del 10 de març del 2015; l’incompliment per part de l’INAF del seu deure de cooperar i establir acords de col·laboració amb organismes oficials internacionals o amb autoritats estrangeres, i la passivitat del Govern els dies anteriors a la nota de la FinCEN, quan ja en tenia coneixement.

Els accionistes consideraven que existeix un nexe causal entre l’actuació administrativa i la pèrdua patrimonial patida pels recurrents i que els comunicats de la FinCEN no tenien efectes vinculants per a Andorra, eren merament indiciaris i finalment van ser retirats el febrer del 2016. “Tanmateix, l’actuació de les administracions davant d’aquests comunicats, adoptant unes mesures tan dràstiques, resulta difícilment justificable, si es té en compte el compliment continuat per BPA de les obligacions que li competien en matèria de prevenció del blanqueig de capitals”, indicaven.

També argumentaven que posteriorment a la nota de la FinCEN, existeixen actuacions administratives que donen lloc a responsabilitat, com són la negligència en no tenir cap previsió ni planificació per gestionar els efectes de la nota; l’omissió de defensa de BPA davant de la FinCEN i la incompareixença en el tràmit d’al·legacions; la gestió deficient per part de l’administració provisional de BPA des de l’11 de març fins al 27 d’abril de 2015; la manca d’atenció als requeriments dels petits accionistes, i la falta de servei per l’emissió de l’informe de l’INAF que declara la inviabilitat de BPA.

Per últim, sentenciaven que “la intervenció de BPA no estava justificada, fou precipitada i totalment desproporcionada, basant-se en sospites que després de molts anys encara no han estat acreditades”.

Tant els representants del Govern com de l’AFA es van oposar al recurs i van sol·licitar que es confirmés la sentència apel·lada, en considerar que les administracions demandades van actuar correctament davant la situació provocada per la nota de la FinCEN. També van recordar que les actuacions seguides a conseqüència de la nota de la FinCEN van ser les adequades i que el Tribunal Superior ha confirmat les mesures cautelars adoptades en aquell moment.

Els magistrats han desestimat el recurs dels quatre accionistes. Segons el Superior s’han de confirmar els pronunciaments de la sentència apel·lada sobre la manca d’un nexe de causalitat entre l’actuació o les omissions de l’Administració que denuncia la part agent i el resultat danyós que va patir. Igualment, tant les mesures cautelars adoptades en el seu dia, com la valoració de l’entitat de resultes de la nota de la FinCEN, i la mateixa decisió d’obrir el procés de resolució de l’entitat bancària han estat confirmades per sengles decisions judicials, de manera que s’ha de descartar que aquestes resolucions administratives siguin susceptibles de generar una responsabilitat patrimonial.