Campanya
Desperta Laurèdia reivindica que defensa “les necessitats reals”
Cairat afirma que exigiran el compliment estricte del pla de viabilitat de Naturland
Cairat –amb mascareta per un refredat– dirigint-se als assistents.
Quatre anys després d’haver debutat en unes eleccions comunals, Desperta Laurèdia es va reivindicar ahir com una força guanyadora en la reunió de poble que van celebrar a la sala Sergi Mas. En l’opció política que atén “les necessitats reals de la gent”, la que “trepitja el carrer” i la que pateix “al costat” de les víctimes de la crisi de l’habitatge.
El partit va celebrar ahir al vespre la reunió de poble en una sala Sergi Mas plena. Els consellers generals Maria Àngels Aché i Pol Bartolomé van exercir de moderadors perquè els caps de llista, Cerni Cairat i Sofia Cortesao, exposessin el programa. Van arrencar amb el tema que ha escalfat la campanya, el personal, reivindicant formació i mediació per resoldre els conflictes. Sobre gestió econòmica i inversions van defensar la planificació per no hipotecar les arques comunals. Sobre habitatge es van comprometre a promoure parc públic o publicoprivat. Amb una llista amb força representació del teixit cultural van apostar per “recuperar l’esperit del 92” per potenciar el Centre Cultural un cop es reobri.
En una jornada marcada per les retencions Cortesao va lamentar que “a Sant Julià hi ha molt ciment, molts vehicles, hem de pacificar el trànsit” guanyant per als vianants l’avinguda Verge de Canòlich i traient barreres arquitectòniques. Cairat va defensar el projecte d’inversió estrella, una remodelació del Prat Gran que oscil·laria entre els 5 i els 9 milions en funció de si es tria el projecte de “mínims” o de “màxims” i que ha de resoldre la falta de zones verdes i d’aparcament. “Són molts diners, però ho farem de manera planificada per no comprometre les finances.”
Parlant de finances, Cairat va assegurar que “demanarem l’estricte compliment del pla de viabilitat de Naturland”, que diu que el 2026 ja no ha de costar diners al comú. I sobre l’abocador de terres de la Rabassa que exigiran al Govern contraprestacions i que la resta de comuns tinguin dipòsit propi. Amb relació a la vila universitària, Cortesao va apostar per treballar amb el ministeri per fomentar la modalitat presencial. “Entenem la política com una eina de contribució al bé general i ho hem demostrat”, va reivindicar Cairat en l’al·locució final.