Maquinària en moviment

Als vespres m’entusiasmo amb els debats electorals de la televisió. No hi fa res que vagi cansat com un ruc després de rodar i rodar: els dies de vint-i-quatre hores se’m fan eterns, perquè al futur des d’on he vingut en comissió de serveis els dies només en tenen quinze, i a més les hores les fem curtes, de quaranta-cinc minuts, perquè se’ns ha cronificat el dèficit d’atenció i tot ho hem de fer pim-pam. Mentre que els companys de pis queden endormiscats o directament fregits davant d’aquelles combinacions (en proporcions diverses) de Demòstenes, Jefferson, Hammurabi, Lenin i Marc Tuli Ciceró, jo m’enganxo als debats amb la mateixa devoció amb què devorava les sèries Betty la fea i Pasión de gavilanes que em passaven els metapsicòlegs durant les setmanes d’instrucció prèvies al viatge. Després somio dolçament en plans d’urbanisme, cessions de sòl, finances comunals sanejades, estudis de càrrega i, després d’haver metabolitzat tota aquesta variada panòplia d’elevats conceptes, em llevo ple d’energia positiva.

Avui, amb aquella alegria, he baixat a Sant Julià, seguint, obedient, les instruccions diàries del Directorat, que no dona marge per al lliure albir i em diu tu, cap aquí, tu, cap allà. A peu dret davant d’un colmado el senyor cònsol ens ha parlat de la reactivació del comerç, que pel que es veu és una vella aspiració parroquial des del temps del duo Pere d’Urtx i Roger Bernat III de Foix. Segons sembla, tot el turistam del sud –que avui ha començat a arribar en massa, diria que atret, com jo mateix, per aquesta trepidant campanya electoral– passa de llarg i no hi compra prou. El programa electoral preveu que el comú estimuli (i finaci) una plataforma digital de descomptes que seran un veritable xollo i hi guanyarà tothom, el comerç i la clientela. Llàstima que només sigui un projecte no implementat i més llàstima encara que el contraban intertemporal estigui castigat amb la hibernació definitiva en una solució de carbonita, perquè hi veig grans possibilitats de negoci.

Després de considerar que, si m’abandonen i no em venen a buscar (jo mai no ho faria), podria muntar una universitat privada, he pujat a Naturland, que és la joia de la corona parroquial. El camí és bonic, i potser sí que hi ha més pins que persones. Però cada dos per tres t’aturen: hi ha maquinària en moviment, i no se m’acut una imatge millor per definir aquesta petita terra: un país que és com una màquina en moviment. Si és eficient o no, d’enginyeria millorable, això ja són figues d’un altre paner. En passar per Auvinyà (o com coi s’escrigui, que no hi ha unanimitat) anunciaven l’existència d’un casc antic. I no, no és d’un guerrer jònic, o un elm normand, d’aquells que tenen protector nasal, com m’hauria agradat trobar, tant com m’agraden les antigalles. Primer disgust. El segon: em feia il·lusió observar els ossos i altres feres salvatgines, que al meu temps només puc veure en forma d’holocromos, però es veu que, ai, ja no hi són. M’havien dit que aquest parc és un forat on s’hi han abocat diners sense límit, i també m’encuriosia veure si això era un fenomen literal i o bé una imatge simbòlica de les que tant agraden als ciutadans prediluvians, que en el fons són tots uns poetes. Ni rastre de pous de quartos, pocs turistes, neu escassa i, això sí, un tobogan tan vertiginós com una drecera espai-temps, que no m’he atrevit a provar, no fos cas que l’espatllés.

XARXES SOCIALS

RAMON TENA

No entenc que als debats electorals s’hi puguin fer preguntes en castellà. No es pot ajudar les persones a formular la pregunta en català? @rtvandorra

PATRICIA RIBERAYGUA

Tens tota la raó. Justament ho estàvem comentant a casa!

CONSENS

Sabies que durant aquest mandat hem fet sis reunions de poble per informar la ciutadania sobre projectes com la nova llar de jubilats, Caldes, l’aparcament de l’església, la feina feta amb el comerç i la restauració i les obres a l’avinguda Fiter i Rossell?

RICARD RIBA ALCOBÉ

A Canillo ens hem tornat moderns. D’un poble ramader tradicional d’alta muntanya a tenir tobogans aquàtics d’un impacte visual esplèndid per com acabo de descriure el poble. Potser no és incompatible però… opineu. Se’n diu reinventar-se. Diversificar. 600.000 €.

JORDI CANTONS PALMITJAVILA

Un projecte tan important com un laboratori de recerca biomèdica es mereix un debat rigorós i profund, sinó s’argumenta sense fonament. No es pot tractar aquest tema a partir d’interessos electoralistes.

ANDRAIL

Posem la solució real als problemes de mobilitat a Andorra al capdavant de l’agenda política. El 17 de desembre, vota pel #TramviaAndorra!

AMB SENY LA MASSANA

#AmbSeny contra la construcció de l’heliport a la Caubella. @MichelMoline encapçala la nostra oposició defensant alternatives més adequades.