Desert democràtic canillenc
La situació del 2011 i el 2015 es repeteix aquests comicis a la parròquia de Canillo. Hi ha una única candidatura comunal encapçalada per Jordi Alcobé.
Jordi Alcobé i Marc Casal a la penjada de cartells.
La definició de democràcia explica que és el sistema polític que defensa la sobirania del poble i el seu dret a triar i controlar els seus governants. En el cas de la parròquia de Canillo, la definició no s’acaba d’ajustar als fets donada la idiosincràsia del territori i la manca de candidatures que s’han presentat durant la darrera dècada i escaig. Concretament, cal remuntar-se a les eleccions comunals del 2007 per retrobar una disputa amb més d’una candidatura, quan es van presentar dues llistes, liderades Enric Casadevall amb el partit Liberal d’Andorra+independents i Gerard Barcia amb L’Alternativa des del vessant socialdemòcrata.
En les darreres quatre campanyes electorals comunals, exceptuant les celebrades el desembre del 2019 amb el duel entre Demòcrates per Andorra i la llista d’Objectiu Comú, la democràcia o, dit en altres paraules, la possibilitat que els ciutadans electors puguin decidir la millor candidatura ha quedat reduïda a la mínima expressió, ja que tan sols s’ha presentat una candidatura, una única proposta de representació pública a la parròquia. Aquest és un fet que fa retrocedir la participació en l’activitat política dels ciutadans i les xifres parlen per si mateixes. Durant les eleccions del 2011, amb un total de 824 electors a la parròquia i una participació del 69% (569), els ciutadans que van apostar per Josep Mandicó, de Demòcrates+independents, van ser 307, mentre que el vot en blanc i el nul es van enfilar a 239 i 23, respectivament.
La mateixa anàlisi es pot fer dels comicis comunals del 2015 on, igual que quatre anys abans, només s’hi va presentar una llista, liderada, novament, per Josep Mandicó. Dels 915 residents amb dret a vot a Canillo, un 62% (569) va acudir a la cita electoral, dels quals 328 van apostar per Demòcrates+independents, i la resta van optar pel vot en blanc i el nul, 226 i 15, respectivament. Al contrari, durant les eleccions del 2019, amb dues candidatures, el nombre de vots no vàlids es va reduir considerablement, registrant-ne 28 en blanc i sis de nuls, mentre que els vàlids van ascendir a 710 entre les dues llistes, d’on va sortir vencedor Francesc Camp de la mà de Demòcrates+independents. Amb l’augment de la democràcia també es va incrementar la participació al territori, arribant al 70% dels electors (744).