Dues manilles i un as

Avui, mira: tenia com mandra i mal cos i volia quedar-me al llit, aprofitant que els companys d’habitació m’havien deixat sol i tenia una mica més d’espai (i calentet) per moure’m, però des del Directorat m’han estirat les orelles. Que si no soc conscient de la fortuna que gasten per mantenir-me estable aquí i no desfermar una crisi entròpica que convertiria aquest sector de l’univers en un horitzó de succés, que si naps i que si cols. Que no els costaria gaire de trobar voluntaris que pagarien per fer aquesta feina. Xantatge emocional i un principi de bullying, diria. Però els he dit que sí a tot, perquè no em convé que s’emprenyin. M’han dit de pujar fins a Canillo. Els he fet notar, sense perdre la calma, que potser no caldria, perquè allà dalt està tot dat i beneït, i ja se sap sense cap mena de dubtes quin serà el resultat de les eleccions, en haver-hi –els deia amb to didàctic– una única i sola candidatura, que guanyarà de totes totes. Resulta que m’han esbroncat. Els és igual el que jo pensi, i no soc ningú per qüestionar les decisions estratègiques del Gran Sanedrí. No he tingut més remei que abaixar les orelles, activar el metabolisme, engegar el clípol i cap a Canillo hi falta gent.

Així que hi he arribat –i només l’Enginyer Suprem sap el que m’ha costat aparcar– he passejat per la capital parroquial una estona, a la recerca de pistes que em permetin entendre les claus d’aquesta anomalia política. Bé, potser és una anomalia aquí: allà d’on vinc sempre hi ha llistes úniques, elaborades per un metaalgoritme que escull, sobre la base de criteris psiconeuronals, els millors d’entre els millors i pobre de tu que et queixis. Què deu pensar, el candidat únic, i el seu equip, sense tenir el neguit de l’incert resultat futur, sense haver de debatre a matadegolla amb els adversaris, sense haver-se de sentir dir el nom del porc, esperant només el dia de les eleccions per fer un bon esmorzar amb els veïns electors i a la tarda estar-se a caseta, en pantumfles i bata, en companyia d’un Montecristo número 4 i una copa de rom Zacapa, l’hora del recompte de vots i la proclamació oficial de la victòria.

Se m’ha acudit una possible explicació d’aquesta singularitat. Canillo és la primera parròquia per ordre protocol·lari, cosa que suposo que vol dir que va ser la primera parròquia a escollir el número del codi postal, que és, en aquest cas, AD100. A partir d’aquesta observació, tot pren forma i sentit. És una parròquia endreçada, ville fleurie, i té un fenomenal pessebre a escala 1:1. La recreació d’una Palestina pirinenca, amb pastors d’ovelles, pescadors de canya, bous i matxos, el reflex d’una Andorra ancestral i atàvica. M’ha encantat la taula amb els (només tres?) jugadors de botifarra, un joc d’intel·lecte que vaig descobrir ahir i que em fascina, sobretot quan els jugadors compten els punts obtinguts després d’una mà, i formulen teoremes matemàtics tan elevats com ara “dinou que són disset que són trenta-quatre”, i que revelen un coneixement complex i innat del càlcul vectorial i de la topologia algebraica. No tindré temps per aprendre’n, catxis. Llàstima del diluvi, que s’ho va endur tot.

EL NOTARI SORTEJA

Veig que als debats de RTVA l’ordre d’intervenció dels candidats està regulat per un sorteig fet per tot un senyor notari. Com s’ha fet, aquesta rifa? Amb un bombo de quinto? A cara i creu? Amb la palla més curta? Pedra, paper, tisora? Volem saber.

XARXES SOCIALS

RAMON TENA

Em preocupa molt aquesta manera d’entendre la política que tenen a @Democrates_and de voler “recuperar” o “reconquerir” el comú, com si la parròquia fos seva. No és vostra ni de @Consens_ee ni de cap polític. Escaldes-Engordany és dels seus ciutadans. Una mica més d’humilitat.

RICARD RIBA ALCOBÉ

Això mateix he pensat en llegir les paraules de @XavierEspot “L’Anna Garcia és la persona més capacitada per agafar les regnes del comú d’Escaldes-Engordany i recuperar la veritable essència de la parròquia”. En tot cas sota el seu criteri però potser no per al de tothom.

PERE BARÓ ROCAMONDE

La @MartaPujolPalau candidata de @PSAndorra a Encamp ha definit a la perfecció l’argument de @Democrates_and els darrers anys per justificar la seva inactivitat pel que fa a les seves polítiques. Tot és culpa de la covid i ara en període electoral tots a córrer per fer veure.

JOAN R. MARINA

Treballar per a la inclusió en llistes electorals de persones sense distinció ni quotes, evitant la pressió de les modes d’opinió i dels grups de poder és motiu d’esperança. Amb tot, no serà comparable amb disposar de llistes obertes per fer front a la partitocràcia mutiladora.

JORDI CANTONS PALMITJAVILA

També cal oferir places gratuïtes. El Comú no pot privatitzar el sòl d’aquesta forma posant zones blaves en zones on no hi ha problemes d’afluència de vehicles com zones allunyades del centre o residencials @UPDEncamp + @Democrates_and