41.098

Estadística diu que som 84.516. I els comuns, que poden votar 30.401. La resta és senzilla de fer i dona 54.115. 54.115 persones que viuen a Andorra i que no podran votar diumenge vinent. Algunes (13.017) perquè són menors d’edat i la major part (41.098) perquè no tenen la nacionalitat andorrana. Entre aquests últims hi ha aquell youtuber idiota i també aquell paio que et trobes sovint al bar, que no només es nega a parlar català, sinó que si pogués ens aniquilaria la llengua i els qui la parlem. El cas, però, és que una bona part d’aquests 41.098 que no podran votar el dia 17 són pràcticament indistingibles dels que sí que ho faran. Fa molts dies que trepitgen els nostres carrers (i aquest nostres els inclou), que pateixen els nostres problemes de mobilitat, que porten els seus fills a les escoles bressol, que participen en les associacions de familiars d’alumnes –i s’encarreguen de la rifa de Nadal i de vendre roses per Sant Jordi–, que van a la mani de l’habitatge –o no hi van, però sabien que es feia i han dubtat què fer–, que miren l’informatiu de la tele i de tant en tant escriuen algun comentari a una notícia del Diari. Posats a buscar casos extrems, entre aquells 41.098 també hi ha una amiga meva a qui tothom li demana que l’informi per poder decidir el seu vot, però que després el dia D s’ha de mirar les eleccions des de casa. Tots aquests perfils formen part d’aquest col·lectiu –majoritari, per cert– de 41.098 socis involuntaris. Depenent de quin perfil pensem, ens semblarà més o menys estrany que no puguin votar. El que sí que em sembla inadmissible és que ni tan sols ens plantegem el debat, que els drets polítics d’aquests 41.098 no ocupin ni un sol dels nostres pensaments, com va admetre obertament l’altra dia una candidata que fa quatre anys que en governa un bon grapat d’ells.