Fora del meu mòbil!

Si no existeixes a les xarxes, no existeixes. Això és el que ens volen fer creure les grans tecnològiques per forrar-se amb les nostres dades, i els comunity managers per guanyar-se un plat de sopa. I és que és una evidència que les eleccions comunals també es juguen al nostre telèfon, una tendència que per desgràcia ha arribat per quedar-se.

Segur que s’hi han trobat: obres l’Instagram (o el Facebook els més d’abans) i t’hi trobes la cara d’algú que no has vist mai de la vida explicant-te alguna collonada sobre una parròquia a la qual no ha posat els peus des de fot dies. Que resulta que el comú està fent obres a tal carrer i mira, ho fan ara abans de les eleccions perquè volen demostrar que treballen per la parròquia. Que si ens voteu a nosaltres aquí hi farem el parc infantil, una residència i un tramvia. Que vaig néixer a cal no-sé-què i que el meu padrí va fer un rec a la vora d’aquell prat on ara hi hem fotut una pleta de dos-centes cases. Que el comú tal no fa cas als problemes reals de la gent, però si entro jo ja ho veureu, vindré a casa a llimar-vos els peus.

I això per no parlar d’aquells vídeos en els quals els candidats es presenten a si mateixos parlant d’ells en tercera persona. “Hola, soc el Pepito de tal partit i vull que em votis perquè tal cosa” ja no és prou modern. Ara es porta dir: “El Fulano, el número 197 de la nostra llista, es dedica al món de les finances (traducció: és un nen de papà que es lleva sempre a partir de les 12) i malgrat que ha viscut a tres-cents països i ha estudiat a les millors universitats sempre ha cregut que la seva parròquia és el Paradís, i per això ha entrat en política, per retornar totes les coses bones que de petit va viure a cal ves-a-saber-què.”

I tu, com pots, intentes passar d’aquests clips insofribles que no es miren ni els seus votants i que t’apareixen no pas perquè l’algoritme pensi que t’agrada aquella gasòfia, sinó perquè el partit ha pagat trinco-trinco al senyor Zuckerberg, al senyor Musk o a qui sigui per bombardejar-te fins i tot en aquells cinc minuts de descans que tens després d’un dia sense treva.

Fins i tot ens hauríem de preguntar si aquest despropòsit incentiva la desafecció política. És que quan faltava un mes per a les comunals ja t’estaven donant la murga. Com voleu que l’elector no arribi al dia 17 més fart de polítics que de turistes per la Puríssima? I això els que voten presencialment el darrer dia, perquè els que ho fan anticipadament a Batllia, què? Dues setmanes amb vídeos absurds quan resulta que vas votar en blanc fa dies.

Hem canviat el nostre tradicionalíssim porta a porta per la publicitat barata pel broc gros a les xarxes. Què se n’ha fet del contacte humà? D’intentar convèncer el votant a casa seva, prometent-li de solucionar aquell problema que té si et fa dipositari de la seva confiança? Pensant-ho bé, si fas el porta a porta durant el dia el més probable és que a casa ja només hi trobis youtubers treballant, russos que no tenen ni papa d’anglès (i ja no parlem de català) i altres encarnacions humanes de residents passius que l’únic vincle que tenen amb Andorra és l’amor pel nostre marc tributari.

Jo proposo als partits i als seus caps de campanya que si han d’infestar el nostre telèfon amb teleporqueria que com a mínim sigui mostrant els candidats fent reptes virals perillosos, conduint pel Principat com si això fos Fast&Furious o ensenyant-nos quin és el seu nou outfit horripilant basat en pantalons roses i americana de lleopard. Això és l’únic que veritablement ens importa quan estem a punt de ficar-nos al llit o quan passem trenta minuts amb el mòbil a la mà asseguts a la tassa del vàter.