Helvetica Neue

Ahir al vespre ja em vaig començar a trobar malament, i els companys de pis ho atribueixen a què vaig agafar un mal aire, però el causant dels meus mals era un trist virus respiratori sincitial, de la família dels paramixovirus. Potser hi deu tenir a veure que vaig passar dues hores donant tombs a una rotonda, que és com una cinta de Mœbius viària (un objecte no orientable d’una sola superfície), i quan en vaig poder sortir i aparcar encara vaig tenir temps, mig marejat com estava, de ser el testimoni d’una de les poques manifestacions que s’han fet —segons canten les cròniques— al país. Hi havia molta, moltíssima gent, protestant per les dificultats per obtenir accés a la vivenda, que és el mort a l’armari de la campanya: el gran problema del país pel que sembla que no hi ha solucions (fàcils).

El cas és que estic al llit, per primera vegada en ma vida. Tinc tremolors, una tos de gos, mocs, una sensació descrita com a ‘malestar general’ i, si he de fer cas a un artilugi digital que corre per l’apartament, dècimes de febre. Al futur no hi ha malalties. No puc comunicar-ho a Control perquè em repatriarien de seguida i m’enviarien a un pavelló de quarentena a l’òrbita de Neptú, de manera que miraré de fer-m’ho passar amb grans dossi de paracetamols i tisanes. Sembla que en un parell de dies hauria d’estar recuperat. Per no perdre el temps ni malbaratar els diners dels contribuents del futur, he convençut al Directoriat que avui i demà em miraria amb lupa tots els programes electorals, per fer-ne una síntesi des del terreny i extreure’n algunes dades inútils però significatives i així estalviar feines als analistes, que n’hauran de treure el suc de debò. Els he assegurat que als caps de setmana no hi havia actes ni declaracions ni reunions de poble ni res de res, que tothom feia festa i s’estava a casa a la vora del foc descansant d’aquest deliri. Dit i fet. S’ho han cregut (o han tingut pietat d’aquest pobre viatger temporal).

Al futur no hi ha gaire tradició de lletra impresa, i ens fascinen aquestes romanalles de l’antigor. El programa electoral de Demòcrates (en les seves sis versions parroquials) utilitza l’Helvetica Neue com a tipografia principal: és una aposta segura, que no implica cap risc, però tampoc cap originalitat. A l’hora de numerar pàgines, fan servir aquell incomprensible zero a l’esquerra, contrari a tots els principis de l’ordinalitat, que no serveix per a res i més aviat fa nosa. El verb més bonic: coadjuvar. Verbs més utilitzats, sempre en futur simple: treballarem, impulsarem i crearem.

Enclar, la marca blanca de Concòrdia a la capital (juntament amb el PS i Veïns), utilitza la Poppins a la web, i al programa una FF Din. També zeros a l’esquerra, per cert, i un peculiar ús del guió baix com a separador. D’entre els futurs —amb molts infinitius, també— guanya per un amplíssim marge el ‘crearem’.

A Escaldes-Engordany, Consens utilitza a la web la Lato, la Be Vietnam i la també la Poppins. El verb més utilitzat —catorze recurrències— és ‘continuaren’, com s’escau a una candidatura que s’autoproclama de continuïtat. Al programa la tipografia escollida és una Century Gothic, Futura o similar: una geomètrica sans serif, en qualsevol cas. Entre les convulsions febrils, m’empaiten una Arial i una Times New Roman.

XARXES SOCIALS SANDRA TOMÀS MAROT

6 M€ que el govern ha posat sobre de la taula per a un projecte que encara estaria al calaix de la sra.Gili esperant una suposada col·laboració publicoprivada. Sort que el govern va insistir per tirar endavant l’edifici per a habitatge a preu assequible, del C/ del Pessebre.

CARLES MATUTE

En aquests dies de campanya, les promeses electorals haurien d’estar signades davant notari. A mi ja no em serveix el “Farem..”, el “Tranquil, que si sortim et donarem molta feina” o “Aquest carrer serà un referent...”. Ja no me la cola ningú.

RICARD RIBA ALCOBÉ

Ara mateix els partits de l’oposició tenen la paella pel mànec. L’executiu ha perdut credibilitat i el cap de Govern n’és el màxim responsable. No troben la solució perquè Andorra recuperi el somriure.

NEREA

Gràcies ⁦@yvanlara per pensar en la meitat de la població que aquests dies quedem exclosos. Per a mi, poder votar seria just, però que al menys hi hagi el debat i se’n parli.

QUIM VALERA

Tenim un problema greu com a societat, que ens ha esclatat a sobre. Tots coneixem molta gent afectada. Les nostres autoritats, centrals i comunals tenen un repte greu.

JORDI PLANELLES

En un país amb un 15% d’immigració, que votin a les municipals la meitat pràcticament no influeix. Però aquí, de cop i volta hi hauria un 20-30% més de vot. Com canviaria això el panorama.