1+6

Visc (i voto) a Canillo. Vaig néixer i vaig créixer, però, a Escaldes-Engordany, on ara viuen les meves filles una setmana de cada dos i on he treballat en un parell d’etapes de la meva vida. Treballo a cavall entre Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella. A la capital hi vaig estudiar de jove, hi he treballat en d’altres etapes i és on em passo les tardes esperant que la petita surti dels Serradells o que la gran entri a la Llacuna o al Joan Alay. A Encamp hi viuen els meus pares, hi he viscut en un parell d’etapes, hi estudia la gran de casa i, per motius de feina, m’hi deixo caure sovint. A Ordino hi viuen dos dels meus germans i també hi vaig viure una curta temporada. I amb la Massana, ves, no hi tinc tant de vincle tot i que, com a la resta del país, m’hi deixo caure força sovint.

L’únic interès d’aquestes línies és que d’una manera o una altra són força representatives d’una part de la nostra població. I això fa que les nostres eleccions locals, que són molt locals quant a continguts, tinguin una dimensió i un seguiment nacional, un tret no gaire habitual al nostre entorn. Evidentment, hi haurà qui no sap ni que hi ha eleccions però qui segueix la campanya aquests dies s’interessa, diria, per totes les parròquies. Primer i sobretot per la nostra, però déu-n’hi-do com ens mirem de cua d’ull què passa a la resta. I això és així perquè som petits. Però no només. També perquè sis és una xifra assumible. I perquè no hi ha premsa local. I sobretot per com d’articulat està el territori, per com ens repartim i desplacem. I una mica, encara, pel sistema electoral de les generals, on les circumscripcions territorials determinen la governabilitat nacional. I això, que és una mostra indiscutible de parroquialisme, no deixa de ser també, alhora, un indicador d’un territori articulat i interdependent.